És difícil trobar feines estables

Els temps canvien i amb ell els modes de comportament, de vestir, de parlar i perquè no de treballar. Fa unes dècades eren majoritàries les persones que naixien i morien a una mateixa empresa, laboralment parlant, però a dia d’avui mantenir el teu lloc de feina més de deu anys és una tasca molt difícil. Suposo que aquest canvi és una conseqüència directa de l’augment de velocitat que ha patit la societat. Abans es tenia la paciència necessària per contractar a una persona sense experiència i ensenyar-li la forma de treballar de la empresa, d’aquesta forma amb els anys, aquella noieta de setze o divuit anys que vas agafar com a secretaria és avui la teva mà dreta; la persona de confiança que et porta les fiances i temes administratius de tota l’empresa; s’ha emmotllat perfectament al tipus de feina que es necessita i és un pilar fonamental.

Ara però, no hi ha temps per ensenyar. Es necessita a una persona que rendeixi al 100% des del primer minut que trepitja l’oficina. El problema és que aquesta persona no coneixerà l’empresa, serà un ser impersonal que farà la seva feina però que no podrà implicar-se en la dels altres, perquè no porta el temps suficient per conèixer els seus companys. Al primer signe de debilitat, fora, i un altre ocuparà el seu lloc.

Aquest estil de feina fa que els treballadors, en lloc de sentir-se còmodes i poder rendir al màxim, treballin sota una pressió gens saludable. Una pressió que fa que es cometin errors. Aquesta tònica, a dia d’avui, s’ha incrementat molt més. La crisi econòmica que vivim provoca que moltes empreses hagin de reduir personal o fins i tot tancar, fent que els seus treballadors visquin amb l’espasa de Damocles sobre els seus caps.
Continuar llegint »

La manera de vestir a la feina és important

“Vesteix vulgar i només veuran el vestit, vesteix elegant i veuran a la dona”, la veu d’aquesta cèlebre frase és la dissenyadora Coco Chanel i el missatge es podria extrapolar també als homes, sobretot si la situem a l’àmbit laboral. La forma de vestir que tenim a la feina marca, en gran part, la imatge que donem als clients, si treballem de cara al públic, o a la resta de treballadors. Les persones tardem menys de 10 segons en jutjar a una persona la primera vegada que la veiem i és veritat que amb la primera vista ens podem equivocar. Però és molt més difícil canviar la percepció que es té de nosaltres si aquesta és negativa que intentar vestir adequadament i permetre que ens coneguin abans de jutjar-nos.

No hi ha una forma universal de vestir correctament a la feina, tot depèn del context, és a dir, de com vesteixin els companys i de quines són les polítiques de l’empresa. Si portes un vestit de jaqueta i pantaló a la feina molt seriós i unes sabates massa elegants i treballes a una empresa petita i desenfadada on els teus companys vesteixen texans i samarreta segurament desentonaràs, i pensaran que no et saps adaptar a les situacions; el mateix passarà si el context és a l’inversa i vesteixes massa informal dins un ambient més seriós.

El problema de la vestimenta s’agreuja a l’estiu, en especial a les empreses que és requisit indispensable portar roba formal. La calor fa que portar pantalons llargs i jaqueta es converteixi en un suplici, però hi ha alternatives molt més fresquetes i que no et faran patir tant.
Continuar llegint »

Una xarxa social professional

He descobert una nova forma de moure’t dins el món laboral molt actual i relacionada amb les noves tecnologies: Xing, una xarxa social professional. Xing és una plataforma networking que ens permet buscar i oferir serveis de forma fàcil i àgil. Només has de crear un perfil i completar-lo amb les teves preferències. L’objectiu de la xarxa és unir i presentar a persones desconegudes entre si però que és complementen. Un exemple: estic muntant un negoci i necessito un comercial. No en conec a cap però a la meva xarxa de contactes tinc a la Llúcia, una amiga que coneix a un comercial molt reconegut. A través de Xing em posa en contacte amb ell i podem concretar el lloc de feina. El mateix passa a l’inversa, sóc un comercial que ofereix la seva feina i experiència a aquell que la pugui necessitar i a través de la xarxa professional faig contactes.

Xing es basa també en la teoria dels sis graus de separació, corrent que creu que només a través de les relacions de sis persones podem arribar a conèixer a qualsevol persona del món. Així per exemple, vull arribar a Barack Obama, doncs bé, la meva tieta treballa al govern del meu municipi i coneix al president de la Comunitat Autònoma, aquest a la vegada coneix al President del Govern Espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero i aquest es va entrevistar fa poc amb el president dels Estats Units. Quatre salts en les relacions i he pogut arribar a Barack Obama, aquesta és la base de Xing. Qualsevol persona pot aconseguir el que necessita a través de la seva xarxa de contactes.

Per accedir a la xarxa social professional només has de registrar-te. Pots fer-ho de forma gratuïta i aconseguir les avantatges bàsiques o fer-te un perfil Premium, pel que pagues una quota mensual d’uns 5 euros i tens certs privilegis, com enviar missatges a persones amb les que no tens un contacte directe (no estan a la teva xarxa de contactes) o carregar al web documents en PDF.
Un cop a dins has d’omplir el teu perfil de forma clara i completa i marcar què és el que busques i que el que ofereixes.
Aquesta xarxa és una forma fàcil i eficaç d’aconseguir contactes dins l’àmbit laboral i poder créixer a nivell professional.
L’has provada? Tens un perfil? Explica’ns la teva experiència i si realment la xarxa és tan eficaç com sembla!

És important conciliar feina i familia

La societat de Nova York, precursora en tot el que es proposa, ha inventat un nou tipus de treball, una feina ben remunerada que allibera de feines domèstiques a persones molt carregades a nivell laboral. Ara, els executius de Nova York que no tenen temps ni ganes de, per exemple, ajustar els colors del seu nou televisor poden contractar a una persona perquè ho faci. A primera vista sona absurd, potser a segona també.

Ja és comú i de fet ha arribat a la nostra societat, que un professional s’encarregui de comprar-te la roba; la professió de “personal shopper” és molt demandada i socialment molt ben vista. Doncs bé, ara aquest tipus de feina s’amplifica i pots contractar, almenys els ciutadans de Nova York, a una persona perquè t’organitzi les fotografies familiars o et col·loqui els llibres de la prestatgeria per ordre alfabètic. En aquest sentit ha sorgit un web, HungryPod.com, que et carrega l’Ipod amb les teves cançons preferides, per si després de gastar-te 300 euros en un aparell no tens temps per carregar-lo.

I arribats a aquest punt em demano, a on arribarem? Estic d’acord que a vegades la feina ens omple tantes hores del dia que no tenim temps ni de netejar casa nostra, per això contractem a una assistenta. Però, seguint per aquest camí, arribarem un dia a contractar a algú que ens desperti pel matí, ens dutxi i vesteixi? D’acord, sí, fa molta mandra fer-ho, però s’ha de fer. Si deixem que altres persones seleccionin no només quines són les fotografies familiars que han d’anar dins l’àlbum sinó que siguin elles qui facin les fotos; arribarà un dia en que ens despertarem i, després de que ens hagin dutxat i vestit, ens adonarem que la vida que vivim ja no és nostra, sinó de les 30 persones que tenim contractades perquè la visquin per nosaltres. Potser hem de pensar en la conciliació de la vida laboral i familiar no?
Continuar llegint »

Els riscos de Facebook

El món, i les noves tecnologies en especial, avancen a una velocitat increïble; m’aventuraria a dir que pròxima a la velocitat de la llum. Per això, si vols estar al dia i no perdre’t un detall del que passa al teu voltant has de córrer a la mateixa velocitat, no pots returar-te. Has d’estar a l’aguait de qualsevol eina nova per adaptar-la al teu ordinador, de les millores pel mòbil i de les facilitats que t’ofereix l’ipad. La vida, és veritat, és molt més senzilla des que tenim cuines intel·ligents; però no tot havien de ser avantatges en aquest nou món al que alguns anomenen globalitzat, almenys la part nord. Amb les xarxes socials trobem la primera arma de doble fil.

I és que són moltes les empreses que ara, abans de contractar a un nou empleat, comproven primer el seu perfil de Facebook, per exemple. A les xarxes socials, a vegades de forma inconscient, pengem fotografies i comentaris que ens deixen en evidència. Que deixen al descobert intimitats que no qualsevol , com el nostre cap, pot veure; un clar exemple són les fotos de l’última festa a la que hem assistit i a la que vam beure unes copes de més: diguem que els ulls vermells i la blancor de la cara, a més de la copa que portem a la mà ens delaten. Per això hem d’anar molt en compte quan pugem material personal a Internet, mai sabem en mans de qui pot caure ni les condicions de privacitat del web al que les hem pujat.

En aquest sentit s’ha de controlar molt el Facebook, i és que depenent de la configuració que tu triïs elegiràs que només siguin els teus amics qui puguin veure el teu perfil o que sigui qualsevol persona amb perfil a Facebook qui pugui fer-ho. Aneu en compte amb això perquè la configuració inicial permet a qualsevol veure les teves dades i només si ho canvies tu manualment ho podràs impedir.
Continuar llegint »

Cal denunciar si és necessari

És important el paper que tots hem de prendre davant les irregularitats laborals. Sabem que en la realitat succeeixen moltes coses, tant a grans empreses com a pimes que no s’enquadren amb l’haver de ser. És a dir, que no s’ajusten a la legislació vigent.

És difícil prendre la decisió de denunciar, com a empleat, les irregularitats que existeixen en l’ocupació, ja que hi ha molta por a possibles represàlies i quedar-se sense ell. Sense perjudici d’això, hem de conèixer com es poden denunciar aquestes situacions perquè les empreses que fan cas omís a les normes acabin de posar en risc la nostra salut i seguretat en el treball.

Considero que és molt important que es denunciï directament a la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Aquesta Inspecció, dependent de la Subsecretaria de Treball i Immigració, és l’organització administrativa responsable del servei públic de control i vigilància del compliment de les normes d’ordre social, que inclou els serveis d’exigència de les responsabilitats administratives pertinents en què puguin incórrer empreses i treballadors, així com l’assessorament i informació a aquests en matèria laboral i de seguretat social.
Continuar llegint »

Comunicació a l'empresa

La comunicació organitzacional fins fa alguns anys era una especialitat incipient i molt poc coneguda dins l’àmbit acadèmic de Llatinoamèrica, tot i que en països com Espanya i Mèxic el seu estudi i aplicació era bastant conegut i requerit, en altres països era considerat com un més dels tants temes citats dins de la carrera d’Administració d’Empreses.

Avui en dia aquesta realitat ha canviat considerablement, tot i que són poques les universitats que tenen una especialitat de Comunicació Organitzacional com a tal (o les seves variants com la Comunicació Corporativa o Comunicació Estratègica), són cada vegada més les institucions o empreses que requereixen de els professionals en aquesta matèria, ja sigui per integrar-los en Avaluacions i Formulació de Projectes, Estratègies de Màrqueting, Gestió institucional i empresarial o a les renovades Oficines de Comunicació.

Encara que no es compta amb dades precises, es podria dir que la majoria dels gerents entenen que la comunicació és un factor important en l’organització, però alguns ni tan sols la perceben com un factor estratègic de la gestió empresarial, tot i això, l’activitat del professional de la comunicació organitzacional va en augment, cada vegada són més les organitzacions públiques i privades que requereixen un professional d’aquestes característiques.
Continuar llegint »

Vente-privee, un referent

Una nova activitat comença a guanyar força dins l’espai sense fronteres geogràfiques ni temporals anomenat Internet: la venda privada. Cada dia són més les marques, sobretot de moda, que decideixen vendre els seus productes de temporades passades a través de la xarxa a preus molt més barats que els de les botigues. Per accedir a les ofertes i promocions existents només cal inscriure’s a les empreses que s’encarreguen de la venda d’aquestes promocions. Algun dels webs més coneguts són Vente-privee, Buyvip, Privalia.es Privateoutlet o Vipventa.

Per accedir a les ofertes és imprescindible inscriure’s ja que sinó no es pot saber ni tan sols quines són les marques disponibles. Un cop ets membre, apareixen els logotips de les marques que en aquell moment tenen productes a la venda. Cal dir que no hi ha sempre la mateixa quantitat de productes, les promocions tenen una data d’inici i una data límit i només durant aquest període es poden adquirir els productes assenyalats.

L’estalvi que s’aconsegueix comprant a través dels outlets online és d’entre el 50 i el 70% de descompte; així podem aconseguir un vestit per nena de la col·lecció Mis Sixty Junior valorat en 77 euros per 25, una rebaixa més que considerable. L’únic problema que per ara presenta aquest tipus de venda és el temps que es tarda en rebre la mercaderia, uns 30 dies, quan el temps aproximat en rebre compres per Internet oscil·la la setmana. A partir de la recepció del producte es tenen set dies laborables, així com marca la llei, si es vol tornar el producte.
Continuar llegint »

Marc Vidal té un dels blogs en català més coneguts

Tenim la sort, o la desgràcia, de viure en un món en plena època de transició. Fa uns anys si estudiaves per ser advocat, mecànic, metge o periodista sabies que quan acabessis la formació series allò per el que havies estudiat, potser tardaries més que un altre en trobar feina, però al final ocuparies un lloc concret i delimitat. Ara però, tot està en convergència. L’avanç de les comunicacions i les tecnologies fa que tots els sectors tinguin com a final les primeres, és a dir, les comunicacions.

Avui podem demanar cita al mecànic i al metge per Internet, podem consultar l’estat de la nostra demanda al web de l’advocat i estar informats de l’actualitat sense necessitat de mirar la televisió, escoltar la ràdio o llegir el diari, n’hi ha prou amb un simple clic amb el ratolí i el ventall anomenat Internet s’obre davant els nostres ulls.
Continuar llegint »

Treballaries amb la teva parella?

Tot i que pugui semblar ideal tenir una relació amb un company de feina, jo n’estic completament en contra. Sé que és complicat frenar els sentiments, sobre tot quan al costat tenim al personatge més carismàtic de tota l’empresa. Cada cop que s’aixeca sembla que es paralitza el món i una mena de llum cegadora l’acompanya arreu on va. Però desperteu del vostre somni, no som a una pel·lícula on el nostre amor ens pot entendre al 100% i tampoc a l’anunci de Coca Cola on el ser més perfecte sacia la seva set amb una beguda refrescant. No, no i no.

Penseu fredament en aquesta situació. Sí, sé que es força “eròtic-festiu” pensar que podem compartir la fogositat a qualsevol cantonada de l’oficina, però… STOP in the name of love! Fora bromes, us heu parat a pensar com podeu acabar? En primer lloc imagineu que comenceu a sortir amb un company de feina i la cosa va bé i us acabeu casant o compartint vida. Us veureu les 24 hores del dia, a casa, a la feina, quan aneu a fer la compra… no us entra una mena de calor pel cos que us produeix estres? A mi sí.

Una altra de les raons per les que considero que s’ha d’amagar aquest sentiment és perquè actualment l’àmbit laboral és molt competitiu. Esteu preparats per a competir amb la vostra parella? Imagineu que sou del mateix departament i que ell o ella us pren el lloc de feina que voleu. Tot i que l’estimeu, hi haurà una part de vosaltres que sentirà una mena de set de venjança, i no, aquesta no es sacia amb Coca Cola.
Continuar llegint »