Segurament hem de buscar en la crisi la raó per la que s’estan estenent, com si d’un virus o una plaga es tractés, les ofertes de feina per treballar a comissió. I és que en aquest tipus de feina, en la que es cobra pel que es fa, es pot prescindir d’una relació laboral entre el contractant i el treballador; així, la remuneració mínima, la seguretat social, les vacances o les indemnitzacions passen a ser drets inexistents.

Si treballes picant de porta en porta te la jugues a trobar-la tancada
Les feines a comissió solen oferir una remuneració sobre la venta; es a dir, l’empresa dóna un producte a vendre al treballador i aquest haurà de servir-se de la seva cartera de clients (si és que la té) per col•locar el material. Només si es capaç de vendre el producte cobrarà un percentatge del seu preu. A vegades, molt poques, el treballador gaudeix d’un sou mínim que després complementa amb la comissió sobre els productes. Dins el tipus de treball a comissió trobem tres formes diferents de materialitzar-lo: el venedor de plantilla, el contracte mercantil i el representant.
En el primer dels casos, el venedor de plantilla, el treballador compleix un horari determinat i està sota el règim general de la Seguretat Social. La diferència amb un assalariat normal radica en la paga i és que el venedor de plantilla pot sobrar un sou normal, un sou base més comissions o només comissions, depenent del contracte. Si et toca treballar a comissió, fer-ho d’aquesta forma és el més convenient ja que es mantenen els drets laborals d’un treballador normal.
Continuar llegint »
Afegir a Del.Icio.Us









