Quan temps fa que no ens arriben noticies positives des del sector laboral? Quan temps fa que no llegim el diari i acabem deprimits? Alguns ja hem perdut el compte, alguns ni recordem temps en els que hi havia noticies positives en temes laborals. Però no perdem l’esperança de veure-ho algun dia, ja sigui una altra vegada o per primer cop. Ja fa temps que entrarem en aquest túnel negre disfressat de crisi econòmica, de crisi financera i de crisi social, per això, la sortida no pot estar molt més lluny. I és que avui ja queda un dia menys que ahir per tornar a veure el sol.

Avui dia és molt més complicat muntar un negoci que fa uns anys

Mantenint aquest esperit positiu i de futur, però sense oblidar el que passa en el present, veiem les xifres recollides per la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), que ressalten que Espanya és el país europeu que més treballadors autònoms ha perdut durant els nou primers mesos de 2011. Segons les dades, el percentatge de baixada és del 3’4%, 101.200 persones menys. De la mateixa forma, es remarca que a nivell europeu les xifres estan en valors positius, però molt a prop dels negatius; de fet, només va créixer en 21.300 persones, el 0’1%. Els culpables de que es tiri endavant en aquest sector són actualment Alemanya, amb un creixement del 3’8%, Regne Unit amb un augment del 2’5% , França amb un 1’9% i Holanda, 1’7%.

Continuar llegint »

L’any més crític de l’ocupació per causa de la crisi va ser l’any 2009, aquesta data negra en temes de treball va afectar a moltíssimes persones, que van veure com en pocs mesos es quedaven sense treball i sense ingressos. El nivell de contractació va baixar en picat i de la mà també ho va fer la taxa de mobilitat. Aquesta taxa descriu la relació entre les taxes d’entrada i de sortida; és a dir, entre el nombre de contractes que es fan a persones que no són de la província i el nombre de contractes que es fan fora de la província a persones que sí són d’allà.

Cada dia són moltes les persones que agafen el cotxe per anar a treballar a Barcelona

Pel contrari, el passat 2010, l’últim any del que es tenen dades, es va comprovar com la mobilitat geogràfica tornava a remuntar i a agafar la tendència ascendent que es seguia en els anys previs a la crisi. De fet, els contractes que suposen un desplaçament han crescut més del que ho ha fet la contractació en general i han aconseguit situar la taxa de contractació provincial en el 12’23, una xifra que supera la de 2009 però que encara és inferior als anys de bonança.

La província amb major taxa de mobilitat és, any rere any (i el 2010 no és una exceció), Guadalajara, amb un 29’64. Entre les que la tenen menor troben Astúries i Badajoz, que són emissores i Barcelona, que és una de les més receptores. Així, veiem com hi ha fluxos continuats i permanents entre zones receptores i emissores.

Pel que fa a les xifres, l’any 2009 el nombre de contractes de mobilitat va caure un 18’26% respecte a l’any anterior, però el 2010 es va reduir aquesta caiguda i es va pujar un 4’5%. D’aquesta forma i després de fer els càlculs adients, sabem que la taxa de mobilitat el 2009 era de 12’04 i que la de 2010 era de 12’23.
Continuar llegint »

Creus que la teva feina és la més estressant del món? L’estrès és una de les principals causes de baixa laboral, però encara que sembli que tots els treballs són perniciosos per la salut, hi ha diferents nivells de treballs depenent de l’estrès que produeixen. Per tal de descobrir quins són els 10 treballs més estressants CarreerCast.com va realitzar una enquesta a un grup representatiu de persones en la que s’estudiaven, entre d’altres coses, el potencial de creixement, les dades d’entrega, els viatges que es fan, la competitivitat, les exigències físiques, els perills o el contacte amb el públic.

El fotoperiodista no té horari ni oficina, va allà on està la noticia

Nosaltres analitzarem el perquè de la posició de les 5 primeres professions:

• Pilot d’avió: Entre les causes que provoquen que sigui aquesta professió i no una altra la que es trobi en el lloc número 1 del rànquing hi trobem la responsabilitat que tenen els pilots de garantir la seguretat dels passatgers a més de complir amb un horari molt ajustat en el que les demores tenen conseqüències a gran escala. El fet que el seu treball depengui de la feina d’altres professionals, com els controladors o la tripulació afegeix punts extra a aquest estrès. Els seus horaris són molt irregulars i es troben constantment fora de casa.

• Relacions públiques: Són els responsables directes de que la imatge de la marca o empresa que representen sigui positiva, per això el nivell d’exigència és molt alt, a la par que l’estrès. A més, el fet d’haver de tenir un contacte directe amb el client desgasta molt al treballador, que ha de ser pacient i intentar complaure’l amb tot el que pugui.

• Executiu corporatiu: És el responsable d’establir quines seran les polítiques i estratègies que seguirà una empresa, amb la corresponent càrrega de responsabilitat que això suposa. La pressió per la presa de decisions i les llargues jornades de treball suposen un punt negatiu pel que fa a l’estrès.

Continuar llegint »

I dins aquesta negativa boirina de retallades, dèficits i crisis sembla que un raig de llum despunta per sobre dels altres: el canvi en el règim de contractació dels treballadors de la llar. Un canvi que s’ha introduït dins l’esmena a la reforma de les pensions que va proposar el Grup Socialista fa uns mesos. Així, a parir de l’1 de gener del 2012 els treballadors de la llar començaran a cotitzar a partir de la primera hora treballada i no només en el cas que la jornada laboral superi les 80 hores mensuals (o les 72 si es treballa per més d’una persona).

Netejar la casa serà, a partir de l'any que ve, una feina més justa

Tot i que la nova normativa entri en vigor a partir de l’1 de gener del pròxim any no serà fins sis mesos naturals després que rebrà caràcter obligatori i és que és necessari donar un període de marge perquè tant treballadors com contractants adaptin les seves economies i rutines. Així, i molts anys després, els treballadors de la llar poden estar orgullosos d’haver aconseguit un avanç en temps de crisis, l’avanç de poder entrar dins el Règim General de la Seguretat Social. En el contracte que a partir d’ara s’haurà de fer a aquest sector laboral, s’hauran d’especificar les hores que es treballa a la setmana; el salari que rep a canvi el treballador o el salari en espècies, si és el cas; i el compte bancari per poder domiciliar la cotització.

Continuar llegint »

Una de les xarxes social més utilitzades és el Twitter

Les regles del joc estan canviant. Les crisis sempre venen acompanyades de canvis; canvis per sobreviure, canvis per millorar, canvis per adaptar-se. Canvis, al cap i a la fi, que configuren un escenari molt diferent de l’inicial, amb les seves avantatges i inconvenients. Si a aquesta crisi, a més, li sumem una transformació profunda de la societat a causa de les noves tecnologies, ens trobem amb una sèrie de noves professions nascudes en el si del nou escenari. Una d’aquestes feines és la de Community Manager o Social Media Manager.

Aquesta persona és l’encarregada d’establir canals de comunicació entre les empreses i els usuaris a través de les xarxes socials. A més d’encarregar-se de la gestió, dinamització i potenciació d’aquestes xarxes. I és que el naixement de plataformes com Facebook, Twitter o LinkedIn han trastocat el món de la comunicació, així com el de les empreses. S’ha fet evident que la presència d’una empresa a aquest tipus de xarxa és molt positiu i ja són moltes les que s’han pujat al tren.
Continuar llegint »

Reactor de la central nuclear de Chernobyl

Busquem al cinema i als llibres un món de ficció ple d’aventures, passió, compromís, valor… busquem entre els personatges d’una novel•la els nostres herois i mites, a aquelles persones altruistes i desinteressades capaços d’arriscar i donar la pròpia vida per salvar a persones anònimes, desconegudes. Són centenars els noms de personatges que trobem a la literatura que s’adeqüen a aquesta definició, centenars d’herois mitificats per la resta de mortals. En realitat però, no cal que acudim a la ficció per trobar a aquestes persones. Dia rere dia, i si mirem una miqueta al nostre voltant, trobarem a persones que compleixen aquestes característiques d’heroi, persones a vegades conegudes, la majoria anònimes, capaços de tot pels altres, fins i tot de morir.

A dia d’avui, i amb les imatges a la retina del desastre nipó, cal que recordem a un grup d’herois que la història i el pas del temps a mantingut en reserva: els liquidadors de Chernobyl. De la mateixa forma que demostrem el nostre suport als herois actuals: els liquidadors de Fukushima.

El 26 d’Abril de 1986, no fa tant, el reactor número 4 de l’estació nuclear de Chernobyl va estallar. En el nucli, exposat a l’atmosfera, el grafit cremava roent, mentre el material combustible i altres metalls s’havien convertit en una massa líquida incandescent. Allà, la temperatura arribava als 2500º C i el fum radioactiu, com si d’una xemeneia es tractés, s’enlairava i s’expandia. Per intentar frenar el desastre, es va construir un sarcòfag, capaç d’aïllar l’amenaça nuclear. Però en les tasques prèvies a la construcció es va descobrir que a la teulada de la central i a causa de l’explosió, hi havia barres de grafit i restes de combustible nuclear, ambdós letals. Per això, era necessari, retornar tots aquests materials al nucli abans d’aïllar-lo.
Continuar llegint »

Arracades, vestit, pentinat...tots els detalls són importants

La imatge que mostrem als altres és molt important. Ja ho diu la dita que una imatge val més que mil paraules i tot i que, en alguns punts estic més d’acord amb Tusón que amb la pròpia dita, no puc treure-li raó en molts dels seus arguments.

La primera impressió que donem és la nostra carta de presentació. Moltes vegades les persones amb les que ens creuem no tenen temps de conèixer-nos a fons per descobrir quin tipus de persones som, només es queden amb la nostra fatxada, amb la superfície que mostrem als demés i que ens delata. Evidentment, si vols conèixer bé a una persona has de invertir temps, conversacions i alguna que altra copa. Però quan anem a una entrevista de treball, per exemple, o rebem a un client a l’oficina, hem de cuidar molt la nostra imatge ja que serà la que ens definirà, el nostre futur cap o client no tindrà temps de convidar-nos a una cervesa, per a ell el més important és la primera impressió i no podem fallar.

Perquè no fallem en aquest tipus de cites o altres de diversa índole, com festes o reunions, existeixen els assessors d’imatge, professionals que ens ajudaran a adequar la nostra imatge (vestimenta, pentinat, maquillatge…) al tipus d’esdeveniment que tinguem. Si t’agrada estar al dia de les últimes tendències, si quan entres a una sala escaneges la forma de vestir i la imatge en general de totes les persones que hi ha o combines mentalment la roba de les tendes buscant la vestimenta perfecta, no ho dubtis, informa’t dels cursos que hi ha per ser assessor d’imatge.
Continuar llegint »

El foc no descansa el cap de setmana

La gran majoria dels treballadors i estudiants esperem amb candeletes el cap de setmana. Dos dies que podem dedicar a relaxar-nos, veure a la família, quedar amb els amics…en resum, fer totes aquelles coses que no podem fer entre setmana, quan entre tanta feina no tenim temps ni per dinar. Durant el cap de setmana ens sentim millor, recuperem les hores de son i gaudim d’activitats d’oci. Aquesta rutina, tot i que és la general, no és universal. Són molts els treballadors que han o volen treballar el cap de setmana; els comerços, restaurants… i totes les empreses relacionades amb el temps lliure i l’esbarjo fan l’agost el cap de setmana, és per això que necessiten treballadors que cobreixin aquestes hores. Així, mentre quedem el dissabte per dinar amb tota la família a un restaurant, hi ha un cuiner que ens prepara el menjar i un cambrer que ens el porta; professions de cap de setmana:

Continuar llegint »

El venedor del quiosc ha de treballar al carrer pogui, nevi o troni

Ens ha tocat viure un gener fred, molt fred. Aquests dies, per poder sortir al carrer, hem de treure tota la roba d’abric de l’armari i protegir-nos bé. Guants, bufanda, gorro, un bon abric i algunes capes de roba ens ajuden a afrontar els graus sota cero que hem patit. Per sort, i mentre duren les baixes temperatures, podem reduir bona part del temps que passem al carrer i només passar fred per fer les coses essencials. Sortim de casa, directes al cotxe i a l’oficina, on la calefacció ens espera engegada; però hi ha un grup de persones bastant nombrós que quan surt al carrer al matí no ho fa per arribar a la feina, sinó per quedar-s’hi, perquè precisament és allà on treballen: al carrer. Treballadors dels quioscs, escombraires, paletes o policies; a tots els hi toca treballar al carrer, i com a conseqüència, passar fred.

Des de CCOO, ens llencen una sèrie de recomanacions i passos a seguir per evitar que el fred del carrer sigui perjudicial per aquests treballadors i perquè puguin treballar amb la màxima normalitat possible, troni, nevi o plogui.
Continuar llegint »

Homes amb cartells penjant del coll ens anuncïen on es troba la finestreta més propera

Passejant pel carrer la realitat es fa obvia, els establiments de “compro-oro” proliferen a les nostres ciutats. Fa uns anys era quasi impensable trobar una empresa d’aquest tipus a peu de carrer però ara és el pa de cada dia. Cartells enormes, homes amb la publicitat penjant del coll, pamflets a les bústies… és el dia a dia d’una societat que ha passat de la bonança econòmica a la crisi inesborrable.

I és que és aquesta, precisament, la raó de la seva proliferació. La crisi mundial a la que hem de fer front té unes conseqüències molt concretes a Espanya, i una d’elles és la necessitat d’aconseguir uns calerons extres per arribar a final de mes. En realitat, la paradoxa no deixa de ser interessant; fa uns anys demanàvem crèdits per comprar-nos cotxes, rellotges, joies… i ara hem de vendre o en molts casos malvendre totes aquestes adquisicions per poder pagar el rebut de l’aigua. Potser és veritat que varem acostumar-nos a viure per sobre de les nostres possibilitats. Tots i sense adonar-nos varem provocar la situació en la que vivim actualment; una situació que ens obliga a desfer-nos dels objectes més estimats per aconseguir efectiu immediat.
Continuar llegint »