Viure a la gran ciutat

La vida és un cúmul de decisions i eleccions. Començant per a quina escola anar, els estudis que volem cursar, a que ens volem dedicar… Una elecció rere l’altra configuren les nostres rutines i mode de vida. Per mi, una de les més importants és la d’elegir on viure, pots triar el camp o la ciutat, amb les seves conseqüències, és clar. Per tal d’intentar fer-vos aquesta elecció més fàcil o més difícil,segons es miri, us faig un petit resum de les principals avantatges i inconvenients que per mi té el viure a la ciutat i en el pròxim post el millor i el pitjor de viure i treballar al camp.

Gran part de la meva vida l’he passada entre dues ciutats: Palma de Mallorca, on vaig néixer i Barcelona, on vaig estudiar. Ambdues molt diferents però amb les mateixes característiques bàsiques. Viure a la ciutat equival a viure entre el ciment, els edificis creixen als llocs més insospitats i s’alcen i alcen cap al cel, sembla que algun intenti tapar el sol! Si tens sort podràs viure a una planta baixa amb uns metres de jardinet, que et semblaran el paradís i potser si vius a una urbanització tindràs piscina. L’altra opció és viure a un pis, espaiós o no, això ja depèn del teu poder adquisitiu.

I és que aquest punt, el poder adquisitiu, és un dels més importants si vius a la ciutat. Quasi tot, per no dir tot, es pot comprar amb diners i seran aquests els que determinaran el teu tipus de vida: podràs viure amb tots els luxes, ser de la classe mitjana o malviure per un sou baix, incloent les fases intermèdies. Però alhora viuràs dins un món ple de possibilitats, on les oportunitats apareixen als llocs més inesperats. Al contrari que al camp, a la ciutat tot està al teu abast, només has d’agafar el metro o el bus i fer parades. A 5 minuts l’escola, a 10 la universitat, a 15 el cine i a 25 la iaia, és qüestió de temps!
Continuar llegint »

Escriu un email de presentació

És possible “passar” de la tradicional carta de presentació en molts processos de selecció de personal, encara que segueix sent apreciable o fins i tot indispensable en alguns sectors. La tendència, però, s’ha desplaçat a l’elaboració de correus electrònics que vénen a complir les mateixes funcions que feien les antigues cartes de presentació.

Normalment es tracta d’un exercici bastant difícil per als candidats. De fet, s’estima que al voltant del vint per cent de les candidatures arriben acompanyades de la carta de presentació corresponent. Però el més curiós és que tres quartes parts de les persones que treballen realitzant processos de selecció de personal en recursos humans no llegeixen aquest tipus de text o, en el millor dels casos, el llegeixen ràpidament. I ara és quan ve la qüestió que volem aclarir en aquest article: a hores d’ara, cal enviar una carta de presentació amb el currículum vitae?

La resposta és afirmativa sempre que responguin a un anunci concret i sempre que considerem que hi ha certa coherència entre el nostre currículum i el puestode treball ofert. El currículum vitae és l’eina principal que es continua utilitzant en un procés de selecció. Tanmateix, la carta de presentació és útil per als llocs de direcció i càrrecs de responsabilitat intermedis.
Continuar llegint »

La verema, una oportunitat

Quan no s’aconsegueix una feina en el lloc de residència, l’enginy de la persona per aconseguir una feina es posa a prova. Pot ser que el ventall de possibilitats sigui mínim, o ni tan sols trobi alguna oferta laboral per a presentar-se. És així com es comença a avaluar diferents possibilitats de treball en països veïns, encara que siguin temporals. En aquests temps no es pot mirar malament a gairebé cap treball. És per això, amics lectors, que els vull parlar de la propera verema que es realitzarà al país veí.

FTA-UGT assenyala que els primers temporers es desplaçaran a finals d’agost i romandran a França entre 20 i 25 dies, encara que hi ha grups que realitzaran la verema més primerenca i després es traslladaran a zones de recollida més tardana i romandran en aquest país aproximadament 40 dies.

La Federació Agroalimentària de la Unió General de Treballadors, FTA-UGT, considera que en aquest any es desplaçaran a la verema francesa uns 13.500 treballadors espanyols, un 12,5% més que els 12.000 de l’any passat. Clara evidència que reflecteix la situació actual.
Continuar llegint »

És moment de decidir sobre el nostre futur

Després d’uns anys de bona vida (i no mentiu, és cert que estudiar té la seva complicació, però és més cert que la incorporació al món laboral és molt dura) arriba la fatídica pregunta: he acabat, i ara què faig? Doncs bé, l’opció més sensata és buscar feina, l’altra opció és continuar estudiant i acabar sent un doctor o catedràtic il·lustre. Però bé, com que la majoria de nosaltres no tenim tanta capacitat de sacrifici el que ens toca és buscar feina. Però, clar, per on comencem?

En primer lloc hem de tenir en compte com es troba el mercat laboral. Ara per ara és una mica complicat introduir-se en un món laboral on pràcticament el moviment és escàs. Per tant, primer cal que feu un anàlisis del vostre ventall d’opcions. El següent pas és buscar informació sobre les empreses que us poden arribar a contractar. Penseu que en molts casos les ofertes de feina semblen espectaculars i a més vosaltres hi encaixeu fins que arribeu al apartat de: 3 anys d’experiència professional. Bé, no us heu de rendir, heu d’intentar per tots els mitjans aconseguir la feina que us interessa. Tenir un bon currículum, una carta de presentació i si podeu una carta de recomanació ajuda molt a entrar amb bon peu a una empresa.

Una altra de les opcions a tenir en compte és especialitzar-se. Com ho podeu fer? Doncs estudiant un màster, així
allargueu una mica més l’etapa d’estudi i a més, aconseguiu diferenciar-vos dels vostres companys de professió. El més important a l’hora de triar un màster és que tingueu en compte què és el que cal tenir per treballar on vosaltres voleu. Per exemple, un periodista que es vol especialitzar en el ram de l’economia, no li servirà de res fer un postgrau de radio i televisió. Segurament l’ajudarà a tenir clars alguns conceptes, però si el que més li agrada és l’economia s’haurà d’especialitzar en aquesta matèria.

Continuar llegint »

Treballaries amb la teva parella?

Tot i que pugui semblar ideal tenir una relació amb un company de feina, jo n’estic completament en contra. Sé que és complicat frenar els sentiments, sobre tot quan al costat tenim al personatge més carismàtic de tota l’empresa. Cada cop que s’aixeca sembla que es paralitza el món i una mena de llum cegadora l’acompanya arreu on va. Però desperteu del vostre somni, no som a una pel·lícula on el nostre amor ens pot entendre al 100% i tampoc a l’anunci de Coca Cola on el ser més perfecte sacia la seva set amb una beguda refrescant. No, no i no.

Penseu fredament en aquesta situació. Sí, sé que es força “eròtic-festiu” pensar que podem compartir la fogositat a qualsevol cantonada de l’oficina, però… STOP in the name of love! Fora bromes, us heu parat a pensar com podeu acabar? En primer lloc imagineu que comenceu a sortir amb un company de feina i la cosa va bé i us acabeu casant o compartint vida. Us veureu les 24 hores del dia, a casa, a la feina, quan aneu a fer la compra… no us entra una mena de calor pel cos que us produeix estres? A mi sí.

Una altra de les raons per les que considero que s’ha d’amagar aquest sentiment és perquè actualment l’àmbit laboral és molt competitiu. Esteu preparats per a competir amb la vostra parella? Imagineu que sou del mateix departament i que ell o ella us pren el lloc de feina que voleu. Tot i que l’estimeu, hi haurà una part de vosaltres que sentirà una mena de set de venjança, i no, aquesta no es sacia amb Coca Cola.
Continuar llegint »

Evita el cafè a la feina

Ja que passem moltes hores a l’oficina és important que siguem conscients de les coses que fem malament, ja que repercuteixen directament a la nostra salut. Per aquesta raó el post d’avui va dedicat a aquells que passen més hores a la feina que a casa i que no són conscients de la importància que té cuidar-se mentre estem treballant.

Un dels mals més comuns a les oficines acostuma a ser el mal d’esquena. Clar, penseu que passeu vora de 3 o 4 hores seguides davant de l’ordinador i que habitualment la nostra postura no és la més correcta. Us proposo uns exercicis ben senzills i que segur que podeu anar incorporant a la vostra rutina laboral. Intenteu aixecar-vos cada hora, encara que sigui durant un minut per anar al bany o fer un tomb per l’oficina. Les vostres cames no es quedaran engarrotades i propicieu una bona circulació. També és convenient que feu estiraments de la zona cervical, ja que passem tantes hores davant l’ordinador que forcem la postura i després ens fa mal l’esquena i fins i tot el cap.

En quant als hàbits de prendre cafè… hauríeu de provar a prescindir-ne, ja que aquesta beguda, que sí, és molt bona i estimulant, té efectes negatius quan se n’abusa. Així que per què no us preneu un got d’aigua? L’aigua, encara que no ens desperta, és més recomanable que un cafè ja que aquest reté líquids, ens posa més nerviosos i a la llarga també resulta negatiu per la pell. Si no podeu deixar de prendre cafè, proveu amb al descafeïnat o bé amb te, ja que la teïna té les mateixes propietats però no és tan nociva. Tot i que val a dir que les begudes excitants s’han de vigilar, però bé, anem creant dependència i és complicat viure sense elles.
Continuar llegint »

Els drets de ser mare

Segurament moltes dones a Catalunya volen ser mares però no acaben de trobar el moment per la falta d’informació sobre el tema laboral i l’embaràs. La veritat és que és una etapa força complicada i si a sobre és el primer cop que la dona esta embarassada es creen molts dubtes. Gairebé tothom sembla un expert en temes laborals: “tens dret a x setmanes”; “després de néixer la criatura pots continuar de baixa”… i així una llarga llista de mites. Per tal d’intentar aclarir aquests dubtes hem decidit fer aquest post. Perquè sabem que és complicat trobar informació sobre el tema i perquè és important que esteu informats abans de prendre la decisió.

En primer lloc, tota la informació que us resumeixo en el post la podeu trobar en aquesta direcció web: Es tracta d’una guia per a embarassades que explica algunes coses sobre aquesta etapa tan important. A més, hi ha un capítol especial que tracta els drets laborals, tan de pares com de mares. I fet aquest aclariment em centro a explicar-vos els vostres drets com a futurs pares i mares.

Primer hem de tenir en compte que la Generalitat ha creat una sèrie de prestacions per les quals els pares i mares puguin compaginar l’activitat laboral i la maternitat. Per aquesta raó els pares poden absentar-se de la feina, sense perdre la remuneració corresponent, per a la realització d’exàmens prenatals i per l’assistència a cursos de preparació al part. Això sí, s’ha de tenir en compte que s’ha de justificar la necessitat de realitzar-los dins de la jornada laboral. El famós permís maternal és el dret a absentar-se del treball 16 setmanes ininterrompudes per part de la mare.
Continuar llegint »

Viure a la feina, com ho portaries?

Molts de nosaltres ens hem de començar a preparar 2 hores abans de començar a treballar. Tots els que treballem a les grans ciutats i no tenim cotxe ens toca agafar el transport públic i afrontar una hora de viatge per arribar a la feina just a temps. Segurament molts penseu que tan de bo poguéssim viure ben a prop. Doncs bé, no penseu que això no s’ha pensat prèviament. Moltes empreses comencen a apostar per crear una mena de ciutat que conté tot tipus de facilitats per als treballadors. Això vol dir que el lloc de la feina es troba en un recinte. En aquest espai podem trobar botigues, restaurants, supermercats, gimnàs, bars i fins i tot edificis reservats per als treballadors que vulguin tenir una residència a la pròpia feina.

I és que tot plegat té els seus avantatges, però crec que els inconvenients són més grans. En quant als avantatges, podem dir que no cal despertar-se 2 hores abans per tal d’arribar puntuals a la feina. S’ha acabat matinar, podem despertar-nos amb mitja hora de temps i arribar a l’oficina a l’hora corresponent. També és positiu a l’hora de dinar, perquè les persones que fan horaris d’oficina, és a dir, de nou del matí a sis de la tarda, poden anar a dinar i descansar a casa. No és el mateix passar l’hora del dinar a l’oficina, que anar a casa, menjar amb tranquil·litat i després fer una migdiada, no?

Però clar, com en tot, també hi ha una part negativa i jo crec que és la que més pesa. Hem de tenir en compte que no desconnectarem mai de l’entorn laboral. Això vol dir que segurament els vostres veïns seran companys d’oficina. No sé fins a quin punt val la pena. Quan aneu a comprar, també us trobareu a gent de la mateixa empresa, i així repetidament durant tots els dies de la vostra vida. Quan aneu al gimnàs, a comprar roba, a fer un beure… així fins la jubilació, i vigileu perquè a aquest pas no ens arribarem a jubilar mai!
Continuar llegint »

Les empreses busquen becaris a l'estiu

Com bé sabeu, ara és el moment en el que les empreses comencen a buscar a becaris per tal de cobrir les places dels treballadors en plantilla, que afortunats d’ells, marxen de vacances. En aquest moment la majoria dels estudiants aprofiten per a fer una incursió al futur laboral i aconsegueixen, després de proves i entrevistes entrar a formar part durant els mesos d’estiu d’una empresa que els explotarà fins a la sacietat. Sí, és així, si esperàveu entrar i fer-vos amb el millor departament aneu llestos, la vida del becari és ben sacrificada.

Així que si us plau, innocents de la vida, preneu nota, perquè som becaris però tenim formació i sabem treballar igual que algú que esta en plantilla i no és just que ens paguin 200 euros per 10 hores diàries de feina intensiva. En un principi, la majoria de becaris, estan tan motivats que creuen que l’empresa on treballen per primer cop, serà la primera i la última, ja que formaran part d’aquesta empresa fins a la jubilació. No sigueu innocents, conteu les taules i els ordinadors de l’oficina. Veureu que sobreu, que només és temporal. Així que, a no ser que sigueu uns motivats vitals, feu única i exclusivament el que us demanen. No degenereu més al món dels becaris perquè necessiteu una feina. La resta del món també el necessita. No treballeu igual que un treballador en plantilla perquè ell cobra un sou de veritat, vosaltres una misèria.

En quant a les entrevistes de feina… ai! Hi ha persones tan innocents que donen les gràcies a l’entrevistador per pagar-li 200 euros! Si us plau, però què és això? Doneu les gràcies quan us paguin 3000, però no 200, que no cotitzeu, no teniu dret a fer vacances, només teniu dret a ser explotats a canvi d’un “sou” que us dona per pagar-vos el transport i una bossa de pipes. Sigueu realistes i conseqüents, si accepteu fer més feina de la que us toca, l’empresari (que guanya 12 cops més que vosaltres) s’aprofitarà, fareu hores extra i no us les pagarà ningú.
Continuar llegint »

La carta de presentació arribarà a bon port

Per completar una candidatura a un lloc de treball, no n’hi ha prou amb dissenyar un currículum vitae atraient: també has d’adjuntar una carta de presentació. En ella et donaràs a conèixer a l’empresa, descriurà el teu bagatge professional i exposarà els motius pels quals creus que series l’empleat ideal per a aquest lloc.

La carta de presentació es divideix en tres parts:

1. Encapçalament: a la part superior dreta del foli hauràs d’indicar les teves dades personals (nom complet i domicili), així com la data en què redactes la missiva. A sota, però al marge esquerre, has d’escriure el destinatari de la carta. Aquest pot ser un departament (Recursos Humans, Personal, Màrqueting …), però si coneixes el nom de l’encarregat responsable del procés de selecció, millor que millor. També hauràs d’afegir les dades de l’empresa, el seu nom i domicili. I llavors arriba un dels punts més complicats per als candidats: com dirigir-se a l’empresa? Com saludar? Per descomptat mai empreu el tuteig, perquè és sinònim de manca de respecte; tracta’ls de vostè i sé cordial però sense adular. En realitat, un únic «Salutacions cordials” o “Benvolgut senyor / senyora» és suficient.

2. Cos: la part central de la carta és la més important i la que hauràs de redactar amb molta cura. Una bona presentació pot motivar que el seleccionador consideri un currículum que en principi estava destinat a la galleda de les escombraries. Així que aplica’t. Sigues breu, concís i no facis paràgrafs de més de tres o quatre línies. Si respons a una oferta de treball, menciónala només començar, si és una autocandidatura, presentat, digues qui ets ( «llicenciat en …,” diplomat en … ») i quina experiència acumules. Però no et s’estengui massa, ja que els detalls es deixen per al currículum. Després escriviu per què creus que mereixes una oportunitat, sense semblar presumptuós però tampoc pecant d’humil. Simplement, destaca les teves qualitats i destaca la teva voluntat de progressar en el món laboral.
Continuar llegint »