Què és la comunicació organitzacional?

Comunicació a l'empresa

La comunicació organitzacional fins fa alguns anys era una especialitat incipient i molt poc coneguda dins l’àmbit acadèmic de Llatinoamèrica, tot i que en països com Espanya i Mèxic el seu estudi i aplicació era bastant conegut i requerit, en altres països era considerat com un més dels tants temes citats dins de la carrera d’Administració d’Empreses.

Avui en dia aquesta realitat ha canviat considerablement, tot i que són poques les universitats que tenen una especialitat de Comunicació Organitzacional com a tal (o les seves variants com la Comunicació Corporativa o Comunicació Estratègica), són cada vegada més les institucions o empreses que requereixen de els professionals en aquesta matèria, ja sigui per integrar-los en Avaluacions i Formulació de Projectes, Estratègies de Màrqueting, Gestió institucional i empresarial o a les renovades Oficines de Comunicació.

Encara que no es compta amb dades precises, es podria dir que la majoria dels gerents entenen que la comunicació és un factor important en l’organització, però alguns ni tan sols la perceben com un factor estratègic de la gestió empresarial, tot i això, l’activitat del professional de la comunicació organitzacional va en augment, cada vegada són més les organitzacions públiques i privades que requereixen un professional d’aquestes característiques.

Cal ressaltar que la necessitat de professionalitzar a gerents i comunicadors socials al voltant de la gestió de comunicació de vegades es fa sentir, molt més si es tenen present que importants empreses compten amb comunicadors i cada vegada mitjanes empreses de producció i de serveis, entitats socials i fundacions entre d’altres, demanen aquest tipus de professional, ja en qualitat de practicant o d’empleat. Definitivament un magnífic símptoma que demostra la importància de la comunicació en totes les seves variants.

Però, què és exactament la comunicació organitzacional? Doncs bé, s’entén per Comunicació Organitzacional, segons Carlos Fernández Collado-un especialista en el desenvolupament d’aquesta nova especialitat i amb una n’hi ha prou bibliografia al respecte-com: “Un conjunt de tècniques i activitats encaminades a facilitar i agilitzar el flux de missatges que es donen entre els membres de l’organització, entre l’organització i el seu medi, o bé, influir en les opinions, aptituds i conductes dels públics interns i externs de l’organització, tot això amb la finalitat que aquesta última compleixi millor i més ràpid els objectius “.

En altres paraules, l’especialista en comunicació organitzacional haurà de gestionar i projectar de manera integral els sistemes de comunicació i informació d’una empresa o organització; liderar canvis, establir programes de cultura i identitat corporativa, diagnosticar i planificar estratègicament la comunicació segons els diferents públics i entorns, tot això amb base en la investigació aplicada. Aquesta proposta formativa planteja un enfocament heurístic, integral de la comunicació, en el qual s’assumeix aquesta com un sistema que determina el comportament organitzacional. Des d’allà s’entén que les organitzacions no són ens funcionals ni pragmàtics que requereixen únicament optimitzar la comunicació o només mesurar amb instruments, es pensa en l’organització com constructe humà, amb significats, fets i esdeveniments ambigus que donen peu a un escenari comunicatiu, que després podrà ser interpretat obtenint resultats tangibles i beneficiosos per a la organització.

Aquesta visió transcendeix a la mirada instrumental d’abans en què s’ha emmarcat, la tasca de la comunicació organitzacional: orientacions funcionalistes sustentades en les destreses del comunicador. Per contra la nova visió de la comunicació organitzacional ha de partir del supòsit que les empreses són realitats en construcció, que permeten visions integrals i possibilitats d’intervencions deliberades i sistemàtiques per adequar al que pretenen ser. S’ha de pensar en la Comunicació Organitzacional com una estratègia integral que possibilita projectar identificadors per a propiciar una imatge coherent de l’organització, relacionar les seves necessitats i interessos amb els del seu personal, amb els consumidors, amb el context en el qual actua i amb les necessitats socials.

Actualment és destacable el rol que té el comunicador organitzacional dins de l’àmbit públic o privat. Tots podem ser testimonis que la comunicació està present en totes les activitats realitzades per una organització, ja sigui amb el seu públic objectiu (en el cas de les empreses els seus clients, en cas de les institucions, els seus usuaris), amb els seus treballadors, amb els aliats estratègics, o moltes vegades fins amb el mateix Estat. És a partir d’aquestes relacions on el comunicador organitzacional compleix la seva principal funció: el de dissenyar estratègies clares per augmentar la productivitat i eficiència de l’organització, així com l’assoliment dels seus objectius a través de la comunicació.

Estem davant d’un concepte de comunicació dinàmic: la comunicació és una resposta, una solució en el maneig d’un tema de crisi, és una eina de gestió davant d’un problema de manca de cohesió dels treballadors o és una perfecta guia davant el trencament de la cultura organitzacional dins d’una empresa, i la comunicació organitzacional és la disciplina que s’encarrega d’estudiar aquestes possibles situacions i buscar una sortida reeixida davant aquests escenaris.

En els cercles acadèmics mundials, la Comunicació Organitzacional rep, si més no, tanta atenció com la Comunicació de Màrqueting o l’Administració d’Empreses. Hi ha, però, una diferència significativa. A la pràctica, la fragmentació de la comunicació Organitzacional porta a un enfocament diferent en diferents disciplines acadèmiques. A les Universitats anglosaxones, se li concedeix gran importància a les relacions públiques, sovint en la forma d’una assignatura o la Comunicació Organitzacional, com a part d’un programa de ciències socials. Tot i això, d’una manera o altra aquesta disciplina es troba present dins de les especialitats que desenvolupen un enfocament humanístic integral, la qual servirà de base a futurs professionals.

En definitiva, no es pot negar la importància que ha tingut, té i seguirà tenint la Comunicació Organitzacional com a eina de gestió i com repertori de processos involucrats en la transmissió d’informació dins i fora d’una organització. Com carrera professional, s’obre pas com una especialitat atractiva dins de la gamma d’oportunitats que ofereixen les universitats, alhora exigeix molt de l’estudiant en tenir aquest component multidisciplinari que les curses de nivell exigeixen avui en dia.

Foto: IFG a kierenmccarthy (Creative Commons)