Preguntes clau a una entrevista de feina

Vigila amb les preguntes trampa

En una entrevista de feina, a més de parlar de les nostres capacitats, possibilitats, formació i experiència, l’entrevistador indaga en les pretensions econòmiques de l’aspirant, per saber si s’ajusta al perfil que l’empresa busca o no.

La resposta sol ser decisiva i, sense saber-ho, podem condemnar a no ser tinguts en compte, per pretendre més del que estan disposats a pagar o, en el cas de devaluar la tasca, els donem l’oportunitat de baixar el pressupost i pagar-nos menys del que tenien analitzat per al càrrec.

En qualsevol cas, quan la pregunta arriba, ens incomoda, volem ser gentils però també volem expressar el nostre desig i, de fet, quant més gran sigui la paga, millor. Però clar, no podem dir això al nostre entrevistador.

Per aquesta raó, la millor estratègia és estar informat. Esbrinar abans de presentar-nos l’entrevista laboral, quant cobra una persona en un càrrec similar a aquesta o altres empreses, pot ajudar-nos a delinear quin serà el nostre sou i quin tipus de resposta podrem donar a l’entrevista.

També pots respondre d’una manera líptica, tractant d’esquivar les xifres i utilitzar una frase com “espero una remuneració d’acord amb les responsabilitats del lloc”, però no només t’arrisques a que el preu del teu treball l’estipuli algú més, sinó que difícilment l’entrevistador es conformi amb aquesta resposta.

Potser et vegis temptat a confessar quant guanyaves a la teva anterior treball i demanar una remuneració equivalent o sensiblement millor, si de cas les responsabilitats són majors. Certament, mirar la cara de l’entrevistador en dir aquesta xifra pot donar-te una pista sobre el preu que pretenen pagar-te i tot això, sense involucrar totalment en la resposta final.

El moment incòmode que propicia la pregunta sobre les teves pretensions econòmiques pot servir per negociar el teu futur salari i per això és important que tinguis raons per donar al entevistador si de cas demanes més del compte.

Serà moment de recordar els teus estudis, capacitacions, experiència laboral i tot allò que et mostri com la persona indicada per al lloc, encara que siguis una mica més costosa del que esperaven, en tot cas, deixa oberta la porta de negociació dient “espero guanyar tant, però puc escoltar quant m’ofereixen per la meva feina i negociar, perquè m’interessa treballar en la seva empresa “.

Fes èmfasi en el teu desig d’incorporar a l’empresa, perquè la oportunitat laboral és del teu gust i coneixes de la trajectòria de la companyia i les teves possibilitats de creixement dins de la mateixa. Fes-li saber al teu entrevistador que el salari ha de ser secundari per a tots dos, perquè els uneix l’interès per fer una bona feina.

Al cap i a la fi, si aconsegueixes el lloc, tindràs oportunitat de negociar el teu sou més endavant. Així hauràs passat un moment difícil en l’entrevista de treball, però no l’únic. Hi ha altres preguntes incòmodes que poden donar per terra amb la bona impressió que vam poder haver donat fins al moment amb el nostre currículum vitae.

Normalment, en les entrevistes de treball, ens pregunten sobre les nostres virtuts i defectes, solem posar l’accent en les virtuts, minimitzant en temps i paraules nostre s defectes que amaguem com “virtuts amb falles” que, asseverat, són excessos de virtuts que poden perjudicar .

En realitat, hi ha maneres més senzilles de passar aquest moment difícil de l’entrevista i aconseguir enumerar els nostres aspectes negatius. Des ja que no diràs la teva llista completa de defectes personals, només aquells que poden afectar el teu productivitat en el treball, per exemple, si tens dificultats amb complir horaris perquè ets una persona impuntual.

Confessar aquest defecte al teu entrevistador pot ser revelador o irrellevant, depenent de com l’hi diguis: si només li dius que “sempre arribes tard” no es veurà temptat a contractar-, però si en canvi li dius que “tens algunes dificultats per manegar-te amb el teu temps ” i que estàs fent un esforç permanent per superar-les i millorar la teva puntualitat, llavors hauràs estat honest i agradable.

Si el teu entrevistador et pregunta quin és el teu major defecte i el teu gran virtut, digues-li el teu defecte però que la teva virtut sigui reparadora del teu n’hi ha, per exemple “em costa arribar a temps als meus reunions” i la teva virtut “m’agraden els desafiaments i superar- dia a dia “, així podràs aprofundir en els mètodes que s’aplicarà per superar els teus defectes.

El més important és no ser del tot negatiu, perquè puguis convertir un aspecte negatiu en una possibilitat de millorar, créixer i capacitarte i que el teu entrevistador ho noti; al cap ia la fi no pots contestar que no tens defectes, algun hauràs de dir-li .

És probable que, si véns d’una altra empresa i, sobretot, si és competidora d’aquesta en la que busques feina, et preguntin què errors has comès? O quins han estat els més grans? Aquestes preguntes, encara que neixin de la simple curiositat de l’entrevistador, pots fer-les servir al teu favor, al cap ia la fi tots cometem errors, però és important que remarquin que has après d’ells i que no els has tornat ni tornaràs a cometre.

Probablement, el que l’entrevistador busca és conèixer quin és la teva manera de fer front als problemes i què mitjans emprats per esmenar els teus errors i per tenir una idea de si ets diligent.

Una manera senzilla de respondre a aquest tipus de preguntes és anar preparat amb les possibles respostes; reflexiona sobre aquests punts abans de presentar-te i prepara les teves respostes per a no prendre massa temps a pensar durant l’entrevista i córrer risc de no donar la millor ni donar un discurs evidentment pre armat.

Si has passat aquests dos moments difícils en l’entrevista, encara et queda un per sortejar, la tercera pregunta incòmoda que un entrevistador fa és com et definiries a tu mateix? La pregunta sembla inofensiva, però hi poden avaluar el nostre orgull, capacitats, discurs i, és clar, la resposta. La mateixa ha de ser concisa, que si bé es tracta d’una pregunta trencaglaç no s’espera que facis un discurs interminable, ja que això demostraria teves pors i inseguretats o altres punts fluixos que puguis amagar darrere d’un munt de paraules.

Tampoc cal que preparis un discurs previ, però sí que reflexions sobre alguns aspectes de la teva personalitat i que puguis ressaltar les teves aptituds, minimitzant els teus defectes, però sense ometre’ls, perquè són inherents i ja has parlat d’ells.

Recorda que l’entrevistador no vol una cita amb tu, vol saber si ets l’indicat, així que oblida les biografies i limita’t a remarcar les teves capacitats professionals i aquells aspectes personals que incideixen positivament en la manera que desenvolupes i encares el teu treball, per exemple, si ets proactiu o molt optimista.

Si surts airós d’aquestes tres preguntes incòmodes, el lloc és teu.

Foto: entrevista per OliverAlex a Flickr