Conciliació de la vida laboral i familiar

És important conciliar feina i familia

La societat de Nova York, precursora en tot el que es proposa, ha inventat un nou tipus de treball, una feina ben remunerada que allibera de feines domèstiques a persones molt carregades a nivell laboral. Ara, els executius de Nova York que no tenen temps ni ganes de, per exemple, ajustar els colors del seu nou televisor poden contractar a una persona perquè ho faci. A primera vista sona absurd, potser a segona també.

Ja és comú i de fet ha arribat a la nostra societat, que un professional s’encarregui de comprar-te la roba; la professió de “personal shopper” és molt demandada i socialment molt ben vista. Doncs bé, ara aquest tipus de feina s’amplifica i pots contractar, almenys els ciutadans de Nova York, a una persona perquè t’organitzi les fotografies familiars o et col·loqui els llibres de la prestatgeria per ordre alfabètic. En aquest sentit ha sorgit un web, HungryPod.com, que et carrega l’Ipod amb les teves cançons preferides, per si després de gastar-te 300 euros en un aparell no tens temps per carregar-lo.

I arribats a aquest punt em demano, a on arribarem? Estic d’acord que a vegades la feina ens omple tantes hores del dia que no tenim temps ni de netejar casa nostra, per això contractem a una assistenta. Però, seguint per aquest camí, arribarem un dia a contractar a algú que ens desperti pel matí, ens dutxi i vesteixi? D’acord, sí, fa molta mandra fer-ho, però s’ha de fer. Si deixem que altres persones seleccionin no només quines són les fotografies familiars que han d’anar dins l’àlbum sinó que siguin elles qui facin les fotos; arribarà un dia en que ens despertarem i, després de que ens hagin dutxat i vestit, ens adonarem que la vida que vivim ja no és nostra, sinó de les 30 persones que tenim contractades perquè la visquin per nosaltres. Potser hem de pensar en la conciliació de la vida laboral i familiar no?

És evident que la feina és important, però és l’únic? Si ens centrem tant en la vida professional i deixem que de la personal s’encarreguin els altres, no arribarem a perdre-la? Preguntes que només el temps resoldrà. Esperem que aquest sigui més llest que nosaltres i ens faci veure que la vida de cada persona és única i que viure-la al màxim és un dret, no una obligació, que posseïm cada un.

Qui ha dit que omplir l’Ipod no pot ser molt divertit? Si derivem les petites coses als altres deixaran de formar part de la nostra vida, una vida que només pot ser completa amb les petites coses.

Foto: Sergis Blog a Flickr