Viure al camp: treball dur i tranquil·litat garantida

Vols treballar al camp?

I ara és el torn del camp! Si al post anterior buscàvem els principals avantatges i inconvenients de viure i treballar a la ciutat, el camp no pot ser menys. I és que és una altra opció a l’hora de buscar feina i establir-se. Treballar al camp és sinònim de treballar amb les mans. Llaurar la terra, cultivar-la, tenir cura dels animals, recollir el fruit dels arbres… totes són tasques manuals o semi-manuals, ja que els tractors i maquinària similar ens poden ser de molta ajuda.

És pel fet de que sigui un treball més bé físic que es parla de la duresa de treballar al camp, ja que el que es cultiva s’ha de recollir tant si plou com si fa calor. No pots dir: “Avui plou molt, esperaré a que escampi la tempesta”; ja que potser llavors la collita ja s’haurà fet malbé.

El problema d’aquest sector, però és la fuga de la joventut a la ciutat. Les noves generacions creuen que el camp no és el futur, sinó el passat i volen aspirar a més. Per això fan les maletes i es traslladen a la ciutat, amb l’esperança de trobar una vida més còmode. Aquesta fuga provoca que al camp només hi quedin les persones majors, massa cansades ja per fer la feina més dura. En els darrers anys però, sembla que s’ha trobat la solució a aquest problema: la immigració. Els nouvinguts que no troben feina a les urbs, que ara són la majoria, busquen i troben feina al camp; a canvi d’un salari més o menys digne treballen la terra.

Un dels aspectes més positius que per mi té el camp és la tranquil·litat que s’hi respira. Viure entre la naturalesa, sense l’estrident soroll dels cotxes i les sirenes, sense la multitud que es congrega a les ciutats i amb la pau de la verdor no té preu. Suposo que és per això que molta gent nascuda i criada a la ciutat decideix traslladar-se enmig de la natura.
En aquest sentit conec una parella que cansada de la seva rutina i de la vida cosmopolita va decidir deixar-ho tot i adquirir uns terrenys enmig del no-res. Allà va construir una caseta i la va convertir en un agroturisme.

La casa està rodejada per un hortet, una petita granja i un bosc al que travessa un riu. Així, tenen tot el que necessiten i viuen del que la terra els hi dóna. Cal dir que els client marxen molt més contents del que arriben, serà que la natura és curativa!

Foto: David48 a Arteyfotografia