El treballador del mes: motivació o control?

Treballador del mes

Una empresa és una màquina, més gran o més petita, formada per diferents parts. Aquestes estan perfectament engranades perquè tot funcioni a la perfecció i que l’empresa tregui els màxims beneficis possibles. Els treballadors són el motor de l’empresa, si seguim amb el símil de la màquina. I és que són ells els qui porten el pes productiu de l’engranatge; és veritat que si qualsevol de les peces falla tot falla, però aquesta experiència s’intensifica si parlem dels treballadors.

Per ser una part molt important de l’empresa, els treballadors són molt estudiats pels empresaris (potser no de la manera que tots voldríem). Això provoca que estableixin una sèrie de pautes o motivacions que fan que els primers siguin el màxim de productius possible. Una d’aquestes motivacions és la de nombrar un treballador del mes; és a dir nomenar a una persona com la millor treballadora dels últims 30 dies. Aquesta pràctica, en un inici molt innocent, pot emmascarar algun subtil truc de control i és que per aconseguir el títol s’han de complir uns paràmetres molt concrets, establerts pel cap, que vol que tots els seus treballadors estiguin controlats i no es rebel·lin.

A més, posseir el títol de treballador del mes és sinònim de ser el millor en una competició oberta amb els teus companys, fet que fa que ens preguntem és que no remem tots en la mateixa direcció? Sembla que no. Quan el cap decideix establir un treballador del mes ha d’estudiar una conseqüència directa, quina és la recompensa? Hi ha l’opinió de que els diners són la millor recompensa, i la que més incentiva, molt més que els treballs desafiants, la satisfacció personal i arguments semblats però el problema ve quan veiem que recompensar monetàriament té també les seves conseqüències negatives:

La recompensa detén l’oportunitat d’arriscar-se ja que la creativitat no és rentable ni segura i et pot fer perdre el títol del mes. A més, obliga als treballadors a centrar-se en tasques a curt termini i oblidar els beneficis més costosos en el temps, aspecte que no beneficia en absolut a l’empresa. Així que en resum i com a conclusió crec que la tònica del treballador del mes és més negativa que positiva ja que genera un estat de competitivitat dins l’empresa gens confortable. A això s’ha d’afegir que l’actitud del treballador no serà modificada, només emmascarada per aconseguir un benefici monetari que només li restarà creativitat. Si sospitem, a més, que és un mecanisme de control la sensació és clara.

Foto: felixion a Flickr