La residència a la feina

Viure a la feina, com ho portaries?

Molts de nosaltres ens hem de començar a preparar 2 hores abans de començar a treballar. Tots els que treballem a les grans ciutats i no tenim cotxe ens toca agafar el transport públic i afrontar una hora de viatge per arribar a la feina just a temps. Segurament molts penseu que tan de bo poguéssim viure ben a prop. Doncs bé, no penseu que això no s’ha pensat prèviament. Moltes empreses comencen a apostar per crear una mena de ciutat que conté tot tipus de facilitats per als treballadors. Això vol dir que el lloc de la feina es troba en un recinte. En aquest espai podem trobar botigues, restaurants, supermercats, gimnàs, bars i fins i tot edificis reservats per als treballadors que vulguin tenir una residència a la pròpia feina.

I és que tot plegat té els seus avantatges, però crec que els inconvenients són més grans. En quant als avantatges, podem dir que no cal despertar-se 2 hores abans per tal d’arribar puntuals a la feina. S’ha acabat matinar, podem despertar-nos amb mitja hora de temps i arribar a l’oficina a l’hora corresponent. També és positiu a l’hora de dinar, perquè les persones que fan horaris d’oficina, és a dir, de nou del matí a sis de la tarda, poden anar a dinar i descansar a casa. No és el mateix passar l’hora del dinar a l’oficina, que anar a casa, menjar amb tranquil·litat i després fer una migdiada, no?

Però clar, com en tot, també hi ha una part negativa i jo crec que és la que més pesa. Hem de tenir en compte que no desconnectarem mai de l’entorn laboral. Això vol dir que segurament els vostres veïns seran companys d’oficina. No sé fins a quin punt val la pena. Quan aneu a comprar, també us trobareu a gent de la mateixa empresa, i així repetidament durant tots els dies de la vostra vida. Quan aneu al gimnàs, a comprar roba, a fer un beure… així fins la jubilació, i vigileu perquè a aquest pas no ens arribarem a jubilar mai!

Tenint en compte aquestes qüestions, personalment prefereixo aixecar-me dues hores abans i aguantar una hora de metro cada dia, a passar la resta de la meva vida tancada en un recinte laboral. Penseu que tot plegat és una estratègia que el que intenta és motivar i apropar llaços entre membres de la mateixa empresa. Així que… jo a l’extraradi de la ciutat sóc ben feliç.

Foto: jeffwilcox a Flickr