El treballador de l’Agost: els becaris

Els becaris, habituals a l'estiu

Existeix un tipus de persones a la vida que té el privilegi de rebre el títol de “treballador de l’Agost”: els becaris. Són gent com tu i com jo, més com jo, que estan a punt d’acabar la carrera o fa poc que l’han acabada. Persones amb una il·lusió enorme per treballar del que han estudiat i que estan disposades a deixar-se la pell a la feina. Persones, al cap i a la fi, que encara no han topat amb la realitat i que esperen viure les fantasies que imaginaren en començar la carrera.

Les empreses normalment acullen als becaris a l’estiu; moment en el que els estudiants poden deixar una mica de banda els llibres i començar a agafar experiència en el seu terreny. Moment també, perquè no dir-ho, en el que la majoria dels treballadors estan de vacances i es necessiten substituts que facin la feina del mes. Una combinació perfecta doncs, i els caps ho saben. Ells necessiten suplents i hi ha un conjunt d’il·lusos il·lusionats disposats a fer qualsevol cosa per aprendre i aconseguir un bon currículum.

L’explotació voluntària està servida. Això no treu però que, tot i les condicions, treballar a l’estiu del que estàs estudiant és una experiència fantàstica, t’ho diu una experta. En dos mesos tens la sensació d’haver aprés més que en anys d’estudis i teoria, sobretot si et toquen uns companys de feina disposats a donar-te una mà. En el meu cas, que he estudiat periodisme, vaig tenir la possibilitat de cobrir desenes de rodes de premsa, algunes molt importants; en les que sentia que estava fent la feina que m’agradava. A les rodes de premsa, tots els periodistes que hi assistien eren gent com jo, treballadors de l’Agost, i suposo que era per aquest motiu que ens intentàvem ajudar en tot el que podíem.

El problema de que t’apassioni el que estàs fent és que no veus quan dir prou. Estar tan capficat a la feina no et deixa adonar-te’n de que treballes més hores que un rellotge per no veure un cèntim a final de més i treure les castanyes del foc al teu cap, que aquell mes té menys personal del que toca i t’utilitza a tu per cobrir a un altre, un altre que cobra un sou digne al mes.

Quan dir prou? És veritat que l’experiència és molt important i per això hi ha tants treballadors de l’Agost, però quan la passió és transformada en explotació, o si més no en aprofitament, algú ha de protegir a l’il·lús il·lusionat, a l’estudiant que es deixa la pell dia rere dia. Però aquest defensor no existeix i per ara no hi ha cap projecte de creació.

Foto: Alicante a Picasa