Viure a la ciutat, un món d’oportunitats

Viure a la gran ciutat

La vida és un cúmul de decisions i eleccions. Començant per a quina escola anar, els estudis que volem cursar, a que ens volem dedicar… Una elecció rere l’altra configuren les nostres rutines i mode de vida. Per mi, una de les més importants és la d’elegir on viure, pots triar el camp o la ciutat, amb les seves conseqüències, és clar. Per tal d’intentar fer-vos aquesta elecció més fàcil o més difícil,segons es miri, us faig un petit resum de les principals avantatges i inconvenients que per mi té el viure a la ciutat i en el pròxim post el millor i el pitjor de viure i treballar al camp.

Gran part de la meva vida l’he passada entre dues ciutats: Palma de Mallorca, on vaig néixer i Barcelona, on vaig estudiar. Ambdues molt diferents però amb les mateixes característiques bàsiques. Viure a la ciutat equival a viure entre el ciment, els edificis creixen als llocs més insospitats i s’alcen i alcen cap al cel, sembla que algun intenti tapar el sol! Si tens sort podràs viure a una planta baixa amb uns metres de jardinet, que et semblaran el paradís i potser si vius a una urbanització tindràs piscina. L’altra opció és viure a un pis, espaiós o no, això ja depèn del teu poder adquisitiu.

I és que aquest punt, el poder adquisitiu, és un dels més importants si vius a la ciutat. Quasi tot, per no dir tot, es pot comprar amb diners i seran aquests els que determinaran el teu tipus de vida: podràs viure amb tots els luxes, ser de la classe mitjana o malviure per un sou baix, incloent les fases intermèdies. Però alhora viuràs dins un món ple de possibilitats, on les oportunitats apareixen als llocs més inesperats. Al contrari que al camp, a la ciutat tot està al teu abast, només has d’agafar el metro o el bus i fer parades. A 5 minuts l’escola, a 10 la universitat, a 15 el cine i a 25 la iaia, és qüestió de temps!

Un aspecte que m’agrada molt de la ciutat són els transports públics, quan funcionen! Ja que et permeten anar d’un costat a l’altre sense tenir la necessitat d’agafar el cotxe; un luxe del que les persones que viuen al camp, per exemple, no poden gaudir; i és que ells necessiten el cotxe per desplaçar-se.

Viure a la ciutat et fa la vida més còmode, però també sedentària. Per això crec que dins les possibilitats hem d’intentar moure’ns al màxim, aprofitar les oportunitats que la ciutat ens brinda i exprimir-les. Ah! Un consell, si l’estrès ciutadà està a punt de superar-te, calma’t, respira i marxa de vacances. Sortir de la ciutat pot ser molt terapèutic!

Foto: dsasso a Wikimedia Commons