Finals desagradables als sopars d'empresa
Un any més el sopar de Nadal de tots els anys. On la majoría de l’empresa veu goig i diversió, jo només hi arribo a veure la mateixa performance. Les millors cares, els millors vestits… tot per acabar amb la corbata per barret del company del costat, que per cert… qui era? Per aguantar tota la frustració que em provoca la situació decideixo fer-me amiga del barman i copa rere copa, amb la millor de les cares afronto la nit.
Però tot ha començat hores abans, què dic hores… dies! Quan de cop i volta apareix per art de màgia sobre la teva taula una estranya llista… o quan algú es dedica a enviar emails amb insistència desmesurada… Ho saps i jo també: no és per fer donatius a una ONG, és per assegurar la teva asistència al sopar d’empresa i per si això no fos suficient pel cos humà, com sempre toca fer l’amic invisible, clàssic entre els clàssics de qualsevol sopar de categoria.
Així que un altre cop m’he vist arrossegada per la massa feliç, la pega es que jo no ho estic. I quan em disposo a treure el cigarret: - Ei, que fem el sorteig de l’amic invisible!- Molt bé, més raons per agafar la Grip A. I sabeu qui m’ha tocat? Ah, perquè jo no! Sé que és un noi, així que després de la feina m’acostaré a comprar-li el regal que li toca, pero… - Un máxim de 15 euros, eh? Que amb la crisis, estem tots una mica fotuts- Perfecte, alguna idea per un regal digne que costi uns 15 euros a algú que ni conec? El més patètic és que el meu regal d’amic invisible será igual de trist, vés a saber, però per si de cas vaig fent espai a l’armari amb la desena de guants, colònies pestilents, bufandes de mil·límetre i mig, i d’altres perles dels meus estimats companys. Sort que l’amic és invisible.
Unes hores abans encara no sé què posar-me. Clar, ha de ser adequat pel gran esdeveniment, que després pugen les fotos a Facebook i sóc la que té cara d’espant envoltada de persones mimetitzades amb arbres de nadal. Algú sap per què tothom aprofita el sopar d’empresa per lluir la bisuteria pesada? Tenint en compte que algunes d’aquestes peces es podrien considerar arma blanca, intentaré ser agradable, no fos cas…
Un cop al restaurant, només em queda recordar l’anunci del meravellós cotxe amb el que ens bombardejen des de fa uns quants dies. Sí, aquell de “em passes el soufflé?” on el protagonista de l’anunci li llença al seu superior un enorme plat de soufflé i acte seguit apareix amb un cotxe impressionant.
Resumint la gran tragèdia d’aquest tipus de cites, només em falta alertar als marits i esposes, ja que aquest tipus de sopars propicien l’infidelitat. - Es que passem tantes hores junts que era inevitable – Són sopars que permeten veure la naturalesa intrèpida dels teus companys on gràcies a l’excès d’alcohol la majoria perd la vergonya (i dignitat, en alguns casos) i ballen fins a l’extenuació temes tan… “ballables” com “Paquito el chocolatero” sobre una taula i fins i tot, hi ha casos d’extrema gravetat que “ballen” sobre cadires. Per acabar, afegir un dit castellà molt popular i és que “una vez al año no hace daño” i ben mirat, no és per tant, no?
Afegir a Del.Icio.Us
3 Comentaris en “Sopar d’empresa, perill imminent”
¿Per què continuem celebrant els sopars d’empresa si a ningú del departament ens agrada, però com faltis tots t’ho recordessin? Molt bon articulo, té molta raó, les meves felicitacions per a l’autora.
Gràcies Antonio,
doncs la veritat és que si l’ambient no és massa bo a la feina costa bastant anar-hi, però no sempre és així. En el meu cas sempre he tingut bon ambient i és un gust anar-hi. Ah, i tampoc cal passar lllista, si una persona no hi és tampoc li hem de recordar tot l’any… salutacions.
[...] crec que no hi ha res millor que el treball d’oficina. Relacionar-se amb els companys, fer sopars d’empresa o treballar en equip són elements que per a mi no tenen preu. El fet d’establir relacions [...]