Estudiants en pràctiques

Pràctiques a l'empresa

Una de les víes que tenen les empreses per a contractar a persones amb la qualificació necessària per tal d’ocupar els llocs de treball que necessiten són els contractes de pràctiques. La majoria d’aquests treballadors són estudiants que bé han acabat fa poc els seus estudis, o encara están en procés. Naturalment tot està estudiat al mil·límetre i aquest tipus de contractes juguen amb la il·lusió dels estudiants, que capaços de fer la feina creuen que és possible trobar un lloc de treball estable que els permeti configurar la seva futura vida laboral.

La majoria de les empreses juga amb aquest tipus de contractes, assegurant que si l’estada a l’empresa de la persona en qüestió és satisfactòria pensaran en ell/a en quant existeixi una vacant disponible que s’ajusti al seu perfil. Però són molt pocs els afortunats, ja que la majoria acaba el seu contracte i ni tan sols són renovats per un curt període de temps. De fet, quan un estudiant en pràctiques ha complert el màxim de temps en l’empresa és obligació dels empresaris contactar-lo com a treballador normal i corrent, el que inclou un salari digne, així com vacances, pagues extra, etc.

Possiblement aquest tipus de situacions les creem nosaltres mateixos, és a dir, som massa joves per saber si el que ens diu el departament de recursos humans és cert o no. Estem molt segurs de nosaltres mateixos i creiem que si ens esforcem i donem el 100% quan de treball es tracta tindrem una recompensa, un contracte de treball. Però a quanta gent coneixeu que hagi tingut tanta sort? La motivació dels estudiants en pràctiques és una oportunitat per les empreses, que saben que disposen de la gent necessària per cobrir els llocs de treball que necessiten en un moment determinat. Penseu que si volguessin contractar a algú ho farien i no hi hauria tants llocs de gent en pràctiques.

Tot i que aquesta visió pugui semblar pessimista l’empresa coneix la nostra predisposició a treballar dur, a fer més hores de les necessàries (perquè si les fa un treballador contractat les han de pagar o bé donar l’equivalent en dies de vacances), a treballar caps de setmana, etc. Nosaltres mateixos som els qui creem aquestes situacions, no d’esclavisme però sí de perpetuació dels papers entre empresari i treballador/estudiant. Si volem un treball digne, hem de començar per unes pràctiques dignes, res de promeses que mai s’arribaran a complir.

Foto: pràctiques per wili hybrid a Flickr