Durant el meu últim any a la Facultat de Periodisme vaig cursar una assignatura que va significar un punt i a part en la meva època d’estudiant. Fins aleshores i després de tres anys de carrera havia concebut el periodisme com un camp en el que el més important és explicar de la forma més objectiva possible els esdeveniments més recents; un periodisme neutre, pla, gris; un periodisme que, si us he de ser sincera, no m’apassionava. De fet, estava en un moment de reflexió, en un moment en el que em plantejava si era això al que li volia dedicar la meva vida. Però va aparèixer el periodisme literari.
Des del primer dia de classe vaig veure que aquesta era la especialitat que havia estat buscant, que era aquest el tipus de periodisme que volia desenvolupar. El David Vidal, el professor que va impartir l’especialitat de Periodisme literari ens va conduir per un camí molt diferent al que ens havien portat la resta de professors, ens va mostrar l’humanisme i la literatura dins el periodisme.
I fa unes setmanes vaig rebre un correu electrònic seu en el que m’informava d’un nou màster; el Màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats. Uns estudis que pretenen complementar i aprofundir en la formació humanística que els estudiants de periodisme i de comunicació audiovisual han adquirit durant la carrera. Una formació que, aprofito per dir, em sembla bastant escassa. El màster té dues especialitats optatives:
Continuar llegint »
Afegir a Del.Icio.Us





