Vols treballar al camp?

I ara és el torn del camp! Si al post anterior buscàvem els principals avantatges i inconvenients de viure i treballar a la ciutat, el camp no pot ser menys. I és que és una altra opció a l’hora de buscar feina i establir-se. Treballar al camp és sinònim de treballar amb les mans. Llaurar la terra, cultivar-la, tenir cura dels animals, recollir el fruit dels arbres… totes són tasques manuals o semi-manuals, ja que els tractors i maquinària similar ens poden ser de molta ajuda.

És pel fet de que sigui un treball més bé físic que es parla de la duresa de treballar al camp, ja que el que es cultiva s’ha de recollir tant si plou com si fa calor. No pots dir: “Avui plou molt, esperaré a que escampi la tempesta”; ja que potser llavors la collita ja s’haurà fet malbé.

El problema d’aquest sector, però és la fuga de la joventut a la ciutat. Les noves generacions creuen que el camp no és el futur, sinó el passat i volen aspirar a més. Per això fan les maletes i es traslladen a la ciutat, amb l’esperança de trobar una vida més còmode. Aquesta fuga provoca que al camp només hi quedin les persones majors, massa cansades ja per fer la feina més dura. En els darrers anys però, sembla que s’ha trobat la solució a aquest problema: la immigració. Els nouvinguts que no troben feina a les urbs, que ara són la majoria, busquen i troben feina al camp; a canvi d’un salari més o menys digne treballen la terra.
Continuar llegint »

És important conciliar feina i familia

La societat de Nova York, precursora en tot el que es proposa, ha inventat un nou tipus de treball, una feina ben remunerada que allibera de feines domèstiques a persones molt carregades a nivell laboral. Ara, els executius de Nova York que no tenen temps ni ganes de, per exemple, ajustar els colors del seu nou televisor poden contractar a una persona perquè ho faci. A primera vista sona absurd, potser a segona també.

Ja és comú i de fet ha arribat a la nostra societat, que un professional s’encarregui de comprar-te la roba; la professió de “personal shopper” és molt demandada i socialment molt ben vista. Doncs bé, ara aquest tipus de feina s’amplifica i pots contractar, almenys els ciutadans de Nova York, a una persona perquè t’organitzi les fotografies familiars o et col·loqui els llibres de la prestatgeria per ordre alfabètic. En aquest sentit ha sorgit un web, HungryPod.com, que et carrega l’Ipod amb les teves cançons preferides, per si després de gastar-te 300 euros en un aparell no tens temps per carregar-lo.

I arribats a aquest punt em demano, a on arribarem? Estic d’acord que a vegades la feina ens omple tantes hores del dia que no tenim temps ni de netejar casa nostra, per això contractem a una assistenta. Però, seguint per aquest camí, arribarem un dia a contractar a algú que ens desperti pel matí, ens dutxi i vesteixi? D’acord, sí, fa molta mandra fer-ho, però s’ha de fer. Si deixem que altres persones seleccionin no només quines són les fotografies familiars que han d’anar dins l’àlbum sinó que siguin elles qui facin les fotos; arribarà un dia en que ens despertarem i, després de que ens hagin dutxat i vestit, ens adonarem que la vida que vivim ja no és nostra, sinó de les 30 persones que tenim contractades perquè la visquin per nosaltres. Potser hem de pensar en la conciliació de la vida laboral i familiar no?
Continuar llegint »

Viure a la gran ciutat

La vida és un cúmul de decisions i eleccions. Començant per a quina escola anar, els estudis que volem cursar, a que ens volem dedicar… Una elecció rere l’altra configuren les nostres rutines i mode de vida. Per mi, una de les més importants és la d’elegir on viure, pots triar el camp o la ciutat, amb les seves conseqüències, és clar. Per tal d’intentar fer-vos aquesta elecció més fàcil o més difícil,segons es miri, us faig un petit resum de les principals avantatges i inconvenients que per mi té el viure a la ciutat i en el pròxim post el millor i el pitjor de viure i treballar al camp.

Gran part de la meva vida l’he passada entre dues ciutats: Palma de Mallorca, on vaig néixer i Barcelona, on vaig estudiar. Ambdues molt diferents però amb les mateixes característiques bàsiques. Viure a la ciutat equival a viure entre el ciment, els edificis creixen als llocs més insospitats i s’alcen i alcen cap al cel, sembla que algun intenti tapar el sol! Si tens sort podràs viure a una planta baixa amb uns metres de jardinet, que et semblaran el paradís i potser si vius a una urbanització tindràs piscina. L’altra opció és viure a un pis, espaiós o no, això ja depèn del teu poder adquisitiu.

I és que aquest punt, el poder adquisitiu, és un dels més importants si vius a la ciutat. Quasi tot, per no dir tot, es pot comprar amb diners i seran aquests els que determinaran el teu tipus de vida: podràs viure amb tots els luxes, ser de la classe mitjana o malviure per un sou baix, incloent les fases intermèdies. Però alhora viuràs dins un món ple de possibilitats, on les oportunitats apareixen als llocs més inesperats. Al contrari que al camp, a la ciutat tot està al teu abast, només has d’agafar el metro o el bus i fer parades. A 5 minuts l’escola, a 10 la universitat, a 15 el cine i a 25 la iaia, és qüestió de temps!
Continuar llegint »

Estudiar i treballar pot ser molt dur

Davant la pregunta habitual, estudies o treballes? Hi ha una resposta que sorprèn: les dues. I és que són molts els joves que durant la seva època d’estudiant han de convertir-se en treballadors, encara que sigui a temps parcial. Aquesta experiència que en un principi pot semblar negativa ja que no es pot dedicar tant de temps als estudis, es pot convertir, a la llarga, en un aspecte molt positiu. I és que els estudiants que han de compaginar els llibres i els diners solen guanyar amb la combinació un alt grau de responsabilitat. Una responsabilitat i maduresa que els que només estudien tardaran més anys en adquirir.

Les raons que et poden portar a treballar mentre estudies són tan diverses con situacions passen a la vida quotidiana: ajudar als teus pares amb el negoci familiar, aportar un sou a la família o simplement voler guanyar-te uns calerons i poder tenir més independència. Les raons són molt diverses però la feina extra que s’ha de fer és comuna.

Si necessites treballar hi ha un ampli ventall de llocs de feina als que pots dedicar-t’hi a temps parcial. Empreses com les tendes de roba o menjar ràpid (Zara o McDonald’s, per exemple) tenen una constant necessitat de treballadors temporals.
Si no és aquesta l’opció que busques pots intentar aconseguir treballar de becari a alguna empresa relacionada amb el que estàs estudiant, s’ha de dir que aquí el sou no serà molt elevat però guanyaràs en experiència i responsabilitat igual que a qualsevol altre treball, fins i tot potser més ja que estaràs fent contactes per quan puguis treballar com a qualsevol. Aquest tipus de feina és molt positiva a l’hora d’aconseguir un bon currículum, ja que seran moltes les empreses per les que podràs passar de becari.
Continuar llegint »

Els riscos de Facebook

El món, i les noves tecnologies en especial, avancen a una velocitat increïble; m’aventuraria a dir que pròxima a la velocitat de la llum. Per això, si vols estar al dia i no perdre’t un detall del que passa al teu voltant has de córrer a la mateixa velocitat, no pots returar-te. Has d’estar a l’aguait de qualsevol eina nova per adaptar-la al teu ordinador, de les millores pel mòbil i de les facilitats que t’ofereix l’ipad. La vida, és veritat, és molt més senzilla des que tenim cuines intel·ligents; però no tot havien de ser avantatges en aquest nou món al que alguns anomenen globalitzat, almenys la part nord. Amb les xarxes socials trobem la primera arma de doble fil.

I és que són moltes les empreses que ara, abans de contractar a un nou empleat, comproven primer el seu perfil de Facebook, per exemple. A les xarxes socials, a vegades de forma inconscient, pengem fotografies i comentaris que ens deixen en evidència. Que deixen al descobert intimitats que no qualsevol , com el nostre cap, pot veure; un clar exemple són les fotos de l’última festa a la que hem assistit i a la que vam beure unes copes de més: diguem que els ulls vermells i la blancor de la cara, a més de la copa que portem a la mà ens delaten. Per això hem d’anar molt en compte quan pugem material personal a Internet, mai sabem en mans de qui pot caure ni les condicions de privacitat del web al que les hem pujat.

En aquest sentit s’ha de controlar molt el Facebook, i és que depenent de la configuració que tu triïs elegiràs que només siguin els teus amics qui puguin veure el teu perfil o que sigui qualsevol persona amb perfil a Facebook qui pugui fer-ho. Aneu en compte amb això perquè la configuració inicial permet a qualsevol veure les teves dades i només si ho canvies tu manualment ho podràs impedir.
Continuar llegint »