Torre de control de l'Aeroport de Màlaga

Ja fa dies que es va tanca tot l’espai aeri espanyol a causa de la decisió conjunta de tots els controladors de no presentar-se o abandonar el seu lloc de feina, ja fa dies que el Govern va declarar l’Estat d’Alarma i va militaritzar les torres de control i és precisament per això, perquè ja fa dies que va passar, que podem analitzar el problema amb perspectiva. Parlar o donar judicis de valor en el moment en el que passen les coses comporta el seu risc i tot i que els mitjans de comunicació van haver de donar la noticia amb opinió per ser de màxima actualitat, aquí hem pogut deixar que l’assumpte reposés, llegir totes les informacions i fer-nos una idea detallada del que va ocasionar aquell desastre.

És evident que les víctimes més immediates i visibles dels fatídics dies en que els avions van deixar enlairar-se i d’aterrar de tot el territori espanyol van ser els milers de viatges (700.000 diuen les xifres) que van veure’s obligats a romandre hores i hores a l’aeroport amb l’esperança que la situació es normalitzés i que els controladors tornessin al seu lloc de feina, situació que no es va donar fins el dia següent. Aquest fet va fer que molts veiessin com les seves reserves, plans i il•lusions es cancel•laven i que haguessin de tornar a casa, alguns fins i tot dies més tard, amb les maletes sense desfer i els ànims pels terres.  Però també hi va haver altres víctimes, com les agències de viatge, les companyies aèries, els comerços, les empreses de transport… i un llarg etcètera d’afectats.

Fins aquí tots d’acord, fins i tot els controladors, alguns dels quals han demanat disculpes a les persones que es van veure afectades, però que segueixen reafirmant-se en les seves conviccions però, quines són aquestes? Des de fa dies veiem als noticiaris dels mitjans de comunicació rodes de premsa dels membres del Govern i de la oposició criticant les accions dels controladors, assegurant que es demanaran responsabilitats i prometent que el que va succeir el pont de desembre no tornarà a passar però, i la veu dels controladors?
Continuar llegint »

Hi ha persones majors a les que els hi costa treure a passejar el seu gos i decideixen contractar a algú que ho faci per ells

Si tens temps lliure, t’agraden els animals i et vols treure uns diners extres… passejar gossos pot ser una bona alternativa! Per aquest tipus de treball hi ha empreses especialitzades, però a vegades els amos dels gossos prefereixen contractar a alguna persona que visqui al costat de casa seva i que els hi transmeti confiança. És precisament en aquest punt en el que pots entrar tu, tant si ets estudiant i et vols treure uns diners de més, com si ets un amant d’aquests animals o simplement vols provar l’experiència, és una bona oportunitat.

Existeixen webs en les que si et registres, podràs deixar un anunci explicant quines són les teves característiques, especialitats, inquietuds… d’aquesta forma, potser tens sort i el propietari d’algun gos s’interessa en el teu anunci, un exemple és el portal paseadordeperros.com. És important que en aquests deixis clar quina és la zona en la que vius i si estàs disposat o no a traslladar-te ja que com et dic moltes vegades s’escull al passejador per la proximitat de les vivendes. Altres webs actuen de forma oposada ja que són els amos dels animals els que deixen l’anunci i els passejadors qui es posen en contacte amb el client per oferir-se a fer el treball.

Normalment, tant de la primera forma com de la segona, hauràs de deixar un telèfon de contacte i serà el propietari del gos el que es posarà en contacte amb tu. Després, una entrevista personal és obligada, en aquesta et faran les típiques preguntes : t’agraden els animals? Tens animals?… Cal a dir, i aquesta és una simple opinió meva que en aquesta entrevista si jo vos la potencial passejadora faria una única pregunta al propietari, perquè té un gos si no pot o no vol treure’l a passejar?
Continuar llegint »

L'estrès i l'angustia són una de les malalties laborals més freqüents

La segona causa de baixa laboral a la Unió Europea és l’estrès. La pressió que la feina ens causa pot tenir conseqüències sobre la nostra salut, per això és convenient tractar-la i no menysprear-la. Un treballadors estressat és molt menys eficaç i inestable i per tant menys productiu. Actualment, a causa de l’escassetat de treball i els problemes per els que passen moltes empreses, a l’estrès causat pel treball hem d’afegir-hi el resultant de la inestabilitat de la feina; la pressió per l’acomiadament de la feina, la baixada de sou o les modificacions estructurals del lloc de feina es sumen a les ja existents i empitjoren l’estat del treballador.

És evident que hi ha alguns factors que ocasionen aquest estrès que no podem canviar, com la conjuntura mundial que vivim; per això hem d’intentar disminuir els aspectes en els que si podem incidir. Per això, establir una sèrie de pautes ens ajudarà a reduir en bona mesura l’estrès laboral. Algunes d’aquestes mesures són:

•Horaris de feina: Respectar i complir tant el nostre horari de treball com els dels altres treballadors. La conciliació de la vida familiar amb la laboral és bàsic per trobar l’equilibri, per això poder organitzar-les és fonamental.
•Participació i control: Deixar que els treballadors aportin idees que afecten directament a la seva feina fa que es sentin actius i útils en el seu lloc de feina i per tant que disminueixi la frustració que puguin sentir.
•Càrrega de feina: Tots tenim un límit i intentar assolir més del que podem només incrementa el nivell d’estrès. Ser conscient de les nostres possibilitats i capacitats i les de la resta de treballadors farà que les tasques es puguin repartir millor d’acord amb la realitat.
•Càrrecs: Definir quines són les tasques i responsabilitats de cada treballador farà que tots sàpiguen quin és el seu àmbit d’actuació i els seus marges. Així, es centraran únicament en la seva tasca.
•Entorn social: Ajudar a la creació d’un entorn laboral idoni per la productivitat. En aquest punt també podríem afegir l’estabilitat entorn al futur de cada treballador i evitar, com dèiem abans, el neguit per la continuïtat a l’empresa.

Aquestes mesures varen ser redactades per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut Laboral dels Estats Units, per tal de donar pautes per disminuir l’estrès dels treballadors. Unes pautes necessàries en els temps que corren i vitals per aconseguir el màxim rendiment dels treballadors.

Foto: Fallen Angel a Flickr

La diversitat lingüística és molt important per la UNESCO

En relació a aquesta disciplina i tot i que no sembra cap precedent, Espanya es troba en una posició capdavantera en quant a l’estudi de la Traducció i la Interpretació davant la resta d’Europa. Per què? Perquè compta amb una carrera universitària dirigida únicament a aquest tipus d’ensenyament. A la resta d’Europa i agafant el Regne Unit com a màxima referència només existeix la possibilitat d’estudiar aquesta disciplina a partir d’un postgrau o màster. Així, per exemple a la Universitat de Salford s’imparteix un màster en Traducció i Interpretació i a la Universitat de Reading un màster en Interpretació. Tot i que el nivell d’aquests cursos, en particular, és molt alt, a Espanya comptem amb l’avantatge de poder focalitzar el nostre aprenentatge en aquesta disciplina des dels 18 anys.

Aquest aspecte ens dóna un cert avantatge respecta de la resta de comunitaris, tot i que no és garantia en absolut de feina. Centrant-nos precisament en les sortides professionals que la Traducció i la Interpretació obre, és evident que en els organismes internacionals existeix un mercat molt ampli. Concretament a la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura) hi ha una necessitat laboral de traductors i intèrprets constant.

Traducció, Interpretació i Revisió són tres dels principals pilars que composen la UNESCO ja que ofereixen la possibilitat de comunicació i comprensió entre els diferents països. Actualment el francès i l’anglès són els dos idiomes de treball més destacats, però també s’utilitzen altres llengües oficials com són l’Espanyol, l’àrab, el rus o el xinès. Així, per entrar a formar part de la plantilla de l’organització és essencial tenir com a llengua materna o de expressió més freqüent alguna d’aquestes sis llengües, així com un coneixement bàsic de la llengua i la cultura anglesa i francesa.
D’aquesta forma podem accedir a dos tipus de llocs de treball:
Continuar llegint »

Qui no ha volgut ser un Rei Mag?

Amb el Nadal arriba l’època de les festes, el fred, la neu, els sopars familiars, els regals… però també la feina. I és que són moltes les empreses que, davant l’augment de demanda a l’època nadalenca decideixen contractar personal temporal que doni suport als treballadors fixos. Anys enrere, aquestes festes es presentaven com una bona oportunitat per treure uns calerons extres, a dia d’avui però, la campanya de Nadal es veu com una possible via de sortida de la pressió econòmica que viuen algunes famílies, algunes de les quals tenen a tots els membres a l’atur. Així, veiem com una temporada que servia per sumar al sou es converteix ara en l’únic sou, el que ens demostra com han canviat les coses.

Les empreses que busquen treballadors pel Nadal són majoritàriament els comerços, tot i que no són els únics. Els primers veuen com els clients i les vendes creixen de forma considerable així com s’acosten les dades senyalades, per això necessiten contractar treballadors temporals que aportin mà d’obra i que alleugerin la sobrecarrega de feina que tindrien els fixos. A més de dependents, en els comerços també es necessiten empaquetadors, pel que busquen a persones (si pot ser amb experiència) àgils i eficaces en el sector dels papers de regal.

Fora del comerç, les empreses que fan les senalles de Nadal tenen molta feina en aquesta època, per això solen contractar personal que els ajudi. De la mateixa forma que les oficines d’atenció al client, en aquest últim aspecte, si tens do de gents, una mica d’experiència i algun que altre curs segur que pots trobar alguna cosa.
Continuar llegint »

Per ser un entrenador com Guardiola... es necesita alguna cosa més que un títol...

Encara amb el regust del bon sabor de boca que ens deixà el clàssic, un record que durarà molt de temps, se’ns planteja una pregunta, com arribar a ser entrenador de futbol? És veritat que hi ha molts jugadors que quan acaben la seva vida activa dins el camp decideixen passar-se a la banqueta i seguir gaudint de l’esport que els hi dóna vida, però per fer-ho necessiten realitzar els mateixos cursos i passar les mateixes proves que una persona que ve de fora del món futbolístic.

Existeixen tres tipus de nivells per ser entrenador de futbol, depenent de la categoria en la que vulguem entrenar i l’edat dels jugadors que tinguem al nostre càrrec.L’entitat que els expedeix és la Federació espanyola de Futbol. Així, el primer nivell és el d’Instructor de Futbol Base, un títol que et permet entrenar equips de totes les categories de futbol base, des de benjamins fins a juvenils. El temari que s’haurà d’estudiar per aprovar aquest curs tindrà quatre blocs:

•Un bloc comú de caràcter científic i tècnic general.
•Un bloc específic per cada branca; futbol o futbol sala.
•Un bloc complementari que contendrà aquelles aspectes que hagin escollit cada una de les Administracions Públiques (els cursos es fan a cada centre regional)
•Un bloc de formació pràctica amb una duració de 6 mesos i una acumulació de 150 hores.

El preu per realitzar aquest curs amb tot inclòs (matricula, drets a examen, títol…) és de 1000 euros.

El segon nivell és el de Tècnic Regional o Tècnic esportiu, que et permet entrena a equips fins la categoria Regional Preferent (inclosa). El temari dels tres primers blocs d’aquest nivell és el mateix que el de la categoria anterior; la diferència la trobem en el bloc pràctic que tot i que també comptarà amb 6 mesos de pràctica seran necessàries 200 hores. El preu d’aquest curs, també amb tot inclòs és de 1100 euros.

I per acabar el tercer nivell…
Continuar llegint »

Si quan fas el test és aquest el missatge que et surt, ets un bon candidat per la feina!

T’agrada muntar els teus propis mobles? Els mobiliari de casa teva tenen noms com Högt, Fräck o Konvalj? A l’entrada de casa teva tens la típica catifeta amb l’eslògan “Benvingut a la república independent de casa meva”? Si les respostes a aquestes preguntes han estat afirmatives és que vius connectat amb l’esperit Ikea, una línia de disseny, comoditat i treball molt especial i fàcil de reconèixer. Però, aquesta sintonia és suficient per treballar a la l’empresa? La resposta és no i per evitar entregues de currículums i entrevistes innecessàries l’empresa Ikea ha elaborat al seu portal web tot un seguit de pautes, tests i explicacions per reconèixer als treballadors que tenen l’esperit Ikea del treball. D’aquesta forma, tant el potencial treballador com el personal de recursos humans s’estalvien uns processos innecessaris. Si et llegeixes la política de l’empresa, la descripció que tenen de l’empleat ideal i fas el test de compatibilitat sabràs de seguida si val la pena enviar un currículum o no.

Ikea descriu la seva forma de treballar a partir de nou punts: humilitat, Simplicitat, entusiasme, reptes, responsabilitat, tot és possible, treball en equip, formació i consciència en els costs.

Pel que fa a la humilitat Ikea és defineix com una empresa que aprèn constantment dels seus treballadors, clients, proveïdors… fins i tot de la competència. Pel que està sempre en constant evolució. La simplicitat és bàsica en la seva rutina (de fet, si no fos així no seriem capaços de muntar una prestatgeria per les copes sense ajuda de cap expert); “intentem buscar les solucions més lògiques i senzilles”, diu la seva política. En relació a l’entusiasme, els treballadors d’Ikea expliquen que no treballen “ només pels diners” sinó perquè els motiva la feina que duen a terme. Preguntar el perquè de totes les coses i assumir dia rere dia nous reptes és una de les qualitats més definitòries de l’esperit Ikea. Si parlem de responsabilitat, tot i que a l’empresa existeix una jerarquia, si una persona amb un rang superior ha de fer alguna cosa que no li correspon en aquell moment la fa; “les coses s’han de fer, i les fem”, diuen.
Continuar llegint »

A mesura que passen els anys les prioritats canvien i el treball queda relegat a un segon pla

Quan comencem a treballar, entre els 16 i 24 anys depenent de la formació que haguem rebut o del context i la situació en la que ens hagi tocat viure, ho fem amb molta il•lusió i dinamisme. Tot és nou i cada dia és una experiència que arxivar en la nostra història. Sembla mentida com llevar-se a les 8 mai havia estat tan fàcil, com conèixer gent nova mai havia estat tan divertit i com l’aprenentatge és molt més àgil i ràpid. Segur que, en el cas per exemple de les persones que hagin cursat algun tipus d’estudis superiors, es va pensar: “he aprés molt més ràpid aquí en dos dies que en anys de classes i estudis”. Si bé això és veritat també ho és que sense la base que ens han donat aquest anys de formació no seriem capaços d’adquirir tots els coneixements nous.

Aquesta motivació però va minvant amb els anys; després de 30 o 35 anys de treball les prioritats comencen a canviar i la feina passa a un segon pla. És en aquest moment en que comencem a somiar amb la jubilació, amb el retir de la vida laboral activa i el començar a gaudir de coses que no havíem pogut fer per la feina. A alguns aquesta jubilació els hi ve uns anys abans dels 65, a partir dels 61: és la jubilació anticipada.

El poder gaudir d’aquest tipus de jubilació depèn del sector en que treballem. Així:
Continuar llegint »

La restauració de monuments i edificis religiosos és una comú en aquesta professió

¿Tens paciència, creativitat, interès per la cultura i un alt sentiment de la responsabilitat? Si compleixes aquests requisits la teva professió és clara, restaurador d’obres d’art i bens culturals. Una professió quasi mística en la que el restaurador entra en contacte amb els sentiments i la sensibilitat de l’obra a restaurar i li retorna la seva esplendor originària. T’imagines tenir al davant una peça del segle XII amb una decoració quasi indesxifrable? T’imagines ser tu la persona que li retorna la seva bellesa? Una professió que, a més d’habilitat requereix una connexió profunda amb les obres i l’època en la que foren creades.

Actualment existeixen diferents vies per accedir al títol que et permetrà enfrontar-te a una obra d’art. Depenent del grau i la implicació que vulguis tenir (hi ha moltes persones que es dediquen a la restauració en el temps de lleure) existeixen diferents cursos o estudis. Així a Catalunya, podem trobar des de l’escola de restauració Mercantic, on podrem escollir entre tres nivells diferents d’ensenyament (entreteniment, amateur i professional) fins al Grau de Conservació i Restauració de Béns Culturals a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, sota la supervisió de la Generalitat de Catalunya. Tot i que ens centrem en els centres existents a Catalunya cal dir que n’hi ha d’altres repartits per tot Espanya, com “La Escuela Superior de Conservación y Restauración de Bienes Culturales” de Madrid. També podem cursar els estudis de Belles arts especialitzats en conservació i restauració.
Continuar llegint »

El sector de l'agricultura és dels que més pesonal immigrant té. A la foto, la recollida del raïm.

Constantment sentim parlar als informatius d’immigrants sense papers, persones amb una situació d’irregularitat, de permisos de treball i de residència… Però, realment sabem en que consisteixen tots aquests estats i tràmits, sabem què és un permís de treball?

Per començar cal explicar que un permís de treball és un document administratiu necessari perquè un estranger (no comunitari) pugui treballar a Espanya. Però existeixen molts tipus de permisos, depenent de la feina que es vagi a realitzar i la durada de la mateixa. La principal divisió que s’estableix és la de treballar per compte propi o aliè. Així, primer dividirem els permisos excedits per treballar per compte aliè és a dir, per treballar per una altra persona:
•Tipus A: (temporal) s’expedeix per realitzar activitats de duració limitada, com la construcció o la instal•lació.
•Tipus T: al igual que l’A és temporal i s’expedeix per realitzar treballs de duració concreta i es limita a una activitat i àmbit geogràfic concret.
•Tipus B (inicial): es el permís que es demana per treballar durant un temps il•limitat a Espanya. Es limita a un àmbit i sector geogràfic concret i s’ha de renovar.
•Tipus B (renovat): Aquest permís ja et permet realitzar qualsevol feina dins el territori nacional.
•Tipus C: et permet des d’un principi realitzar qualsevol feina dins el territori nacional.
Continuar llegint »