El professor, una feina ideal si és vocacional

Difícil elecció, quan hi ha centenars i centenars de professions i milers i milers de professionals que les exerceixen.
Fer un rànquing de quines són les professions més ben pagades és fàcil, només has d’investigar quin són els sous i ordenar de major a menor. Estem parlant en termes quantitatius i aquests sempre són més fàcils, físics. Si passem a termes qualitatius, en canvi, entra en joc un factor que fa que el rànquing no sigui pugui ser estàndard ni objectiu ja que l’elabora una persona, amb els seus valors i prejudicis i seran aquests els que marcaran les preferències.

Per mi el millor treball del món és aquell que fas amb passió i dedicació. Aquell que et dóna un sou que et permet viure digna i independentment. Aquell que et fa sentir útil. En el meu cas és el periodisme i per això el situaria en el primer lloc. Però entenc que hi hagi molta gent que situï la medicina, les enginyeries o la direcció d’una empresa en la primera posició. Com dic estem parlant en termes qualitatius i ningú té la veritat absoluta.

És cert però, que hi ha feines millor pagades que altres, ja ho varem veure en posts anteriors, i el factor econòmic és un al·licient molt important. Potser són els anestesiòlegs els que més cobren però, si et fa pànic entrar en un quiròfan, serà el millor treball del món? Jo crec que no.

Per mi, tot aniria molt millor si les persones elegíssim el treball que volem fer per la vocació, major o menor, que puguem tenir; no per la quantitat de diners que guanyarem. Crec que és molt més valuós un secretari que fa bé la seva feina i sempre té els comptes al dia que un pilot d’avió que va elegir aquesta feina pel sou astronòmic. De fet aquest últim em fa por! No se si pujaria a un avió en el que sabés que el pilot només està allà pels diners i que de fet, té por a les altures. Segur que hi són i seran la majoria, però la ignorància és a vegades la millor amiga que podem tenir.
Continuar llegint »

Erasmus, una opció interessant

Poder viatjar a l’estranger i aprendre idiomes és una idea que segur que a tots ens ha passat alguna vegada pel cap, sobretot ara que és tan important tenir un bon nivell d’idiomes per trobar feina. El problema apareix però, quan comencem a mirar vols i allotjament i veiem com el cost del viatge comença a pujar i pujar fins arribar als núvols. Són pocs els que tenen el pressupost suficient per viatjar per un país i aprendre la seva llengua sense necessitat d’haver estalviat durant pràcticament tota la vida, més encara si parlem de gent jove.

Per això hi ha un tipus de viatge apte per les butxaques més pobres que et permetrà aprendre l’idioma millor i tot que si només viatgessis d’aquí allà: trobar un treball remunerat al país de destí.Existeixen agències que ofereixen feines remunerades a canvi de cursos i allotjament. D’aquesta forma treballes per pagar-te l’estància al país; no cobres, és veritat, però no has de pagar l’excessiu preu per aprendre un idioma al país on es parla.

Les feines que s’ofereixen estan sobretot relacionades amb els hotels i el turisme i és que la cultura de l’atenció al client amb treballadors espanyols és molt demandada. Hi ha diferents agències que s’encarreguen d’aquests intercanvis, alguns exemples són Sabàtica o ClassProjects, en les dues tens l’opció de treballar i estudiar a l’hora.
Continuar llegint »

És difícil trobar feines estables

Els temps canvien i amb ell els modes de comportament, de vestir, de parlar i perquè no de treballar. Fa unes dècades eren majoritàries les persones que naixien i morien a una mateixa empresa, laboralment parlant, però a dia d’avui mantenir el teu lloc de feina més de deu anys és una tasca molt difícil. Suposo que aquest canvi és una conseqüència directa de l’augment de velocitat que ha patit la societat. Abans es tenia la paciència necessària per contractar a una persona sense experiència i ensenyar-li la forma de treballar de la empresa, d’aquesta forma amb els anys, aquella noieta de setze o divuit anys que vas agafar com a secretaria és avui la teva mà dreta; la persona de confiança que et porta les fiances i temes administratius de tota l’empresa; s’ha emmotllat perfectament al tipus de feina que es necessita i és un pilar fonamental.

Ara però, no hi ha temps per ensenyar. Es necessita a una persona que rendeixi al 100% des del primer minut que trepitja l’oficina. El problema és que aquesta persona no coneixerà l’empresa, serà un ser impersonal que farà la seva feina però que no podrà implicar-se en la dels altres, perquè no porta el temps suficient per conèixer els seus companys. Al primer signe de debilitat, fora, i un altre ocuparà el seu lloc.

Aquest estil de feina fa que els treballadors, en lloc de sentir-se còmodes i poder rendir al màxim, treballin sota una pressió gens saludable. Una pressió que fa que es cometin errors. Aquesta tònica, a dia d’avui, s’ha incrementat molt més. La crisi econòmica que vivim provoca que moltes empreses hagin de reduir personal o fins i tot tancar, fent que els seus treballadors visquin amb l’espasa de Damocles sobre els seus caps.
Continuar llegint »